Expulsió, emoció i nens refugiats: migració europea forçada i pedagogia de refugiats (1912-1947)

Resum

Aquest article explora com la captura de les dimensions emocionals de la formació pot ajudar a explicar l’arc de la migració forçada i una pedagogia emergent de refugiats a Europa entre 1912 i 1947. Al fer-ho, s’allunya de les inquietants «passions» que dominen la història. La literatura d’aquest període abasta emocions d’ira i odi, fabricades, comunicades i lliures, que van culminar en la persecució, l’exili de població, el assassinat en massa i el genocidi. En el seu lloc, l’estudi es centra en els «afectes» més positivament avaluats, la compassió, l’empatia i l’amor, que van motivar l’ajut a les poblacions vulnerables, les quals recolzen l’intent de crear lleis internacionals que protegeixen a tots els éssers humans de la mort. És probable que aquests afectats també hagin motivat els intents de protegir i rescatar els nens evacuant-los de les zones de conflicte, fins i tot quan això significava separar-los dels pares i travessar les fronteres nacionals, podent haver estimulat una forma distinta de pedagogia de refugiats en la que les emocions i el treball de les mateixes van tenir una presència distintiva.

Paraules clau: Història de les emocions, història de la infància, refugiats, guerra.