Els noms eventuals en català: una caracterització general

Resumen

Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals, però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés els noms eventuals dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials entre els uns i els altres.