Directrius per a l’autor/a

• Es consignen entre parèntesis el cognom de l’autor o autora, l’any de l’edició que es fa serviri que se cita, i les pàgines, separades de l’any per dos punts: (Fabra 1956: 87-88).

• Si es tracta d’una obra de més d’un volum, aquest s’indica en xifres romanes abans del número de pàgines: (Solà 1973: II, 89).

• Si la referència és part del text, s’ha d’indicar així: «Segons Fabra (1956: 87-88), la llengua...».

• Si l’obra citada és d’autoria doble, els dos cognoms s’escriuen separats per una barra inclinada: (Riquer / Comas 1964: 123). Si l’autoria és triple o major, s’indica amb el cognom de qui apareix primer en l’obra i et al.: (Artonne et al. 1969: 4-6).

• Els llibres coŀlectius (actes de congressos, misceŀlànies d’homenatge, etc.) s’han de citar pel cognom de qui hagi tingut cura de l’edició, seguit de l’abreviatura ed.: (Bover / Martí Olivella /Newman, ed. 1996: 153-154). En el cas de misceŀlànies coŀlectives en què no s’especifiqui qui n’ha tingut cura, se n’indica l’autoria amb l’abreviatura D. A.: (D. A. 1988).

• Les obres de referència que s’acostumen a abreujar amb sigles, se citen mitjançant aquestes sigles, que s’han de desenvolupar a la bibliografia: (DCVB, s. v. atrapassar); en el cas del DECat, del FEW i del LEI, es recomana citar-ne volum, pàgina, columna i, eventualment, línies (DECat II, 447b, 38-41)

3.2. Totes les obres a què s’hagi fet referència en el cos de l’article es recolliran a la bibliografia final.

3.3. Exemples amb vista a la bibliografia final:

Llibres

Rosselló, Ramon X. (20112): Anàlisi de l’obra teatral (Teoria i pràctica). València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Fabra, Pompeu (19957 [1933]): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. [Edició facsímil].

D. A. (1988): Actes del Col·loqui Internacional sobre el Modernisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Jorba, Manuel / Molas, Joaquim / Tayadella, Antònia (ed.) (1992): Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, vol. I (Estudis Universitaris Catalans, vol. XXVII). Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

Novalis (1907): Enric d’Ofterdingen, trad. de J. Maragall. Barcelona: Biblioteca Popular de «L’Avenç».

DCVB = Alcover, Antoni M. / Moll, Francesc de Borja (19782 [1930-1962]): Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll.

Parts de monografies

Barbal, Maria (1989): «Camins de ciutat», dins Segura, Isabel (ed.): Barceldones. Barcelona: L’Eixample, p. 43-56.

Crystal, David (20052 [1986]): «The Language of Shakespeare», dins Shakespeare, William: The Complete Works, a cura de Stanley Wells. Montgomery / Oxford: Clarendon / Oxford University Press, p. XLV-LXIV.

Parts de publicacions periòdiques

Castellanos, Jordi (2002, gener): «Literatura catalana i compromís social en els anys trenta», Els Marges, 69, p. 7-23.

Wright, George T. (1992): «An Almost Oral Art: Shakespeare’s Language on Stage and Page», Shakespeare Quarterly, vol. 43, núm. 2, p. 159-169.

Hortalà, Josep (1999, 3 de desembre): «El llenguatge», Avui, p. 35.

Publicacions en línia

Lloret, Maria-Rosa (2015, primavera): «La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques», Caplletra, 58, p. 55-89. En línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7137/6892>. [Consulta: 2 de desembre de 2015.]

Ibáñez-Fanés, Jordi (2013, tardor): «Antigone’s Long Shadow: Myth, Politics, and Memory in Democratic Spain», Hispanic Issues On Line, 13 (Duprey, Jennifer [ed.]: Whose Voice Is This? Iberian and Latin American Antigones). En línia: <http://cla.umn.edu/sites/cla.umn.edu/files/hiol_13_10_ibanezfanes_antigones_long_shadow.pdf. >. [Consulta: 19 de març de 2016.]

4. Requisits per als articles

4.1. Normalment, l’extensió màxima dels articles és de 30 pàgines (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 85.500 caràcters amb espais, cf. 1.2.). Els casos excepcionals seran resolts d’acord amb el Comitè de Redacció. També s’admet la possibilitat de fragmentar un article llarg en dues meitats, que seran publicades en dos volums consecutius de la revista. En aquest cas, s’inclourà la bibliografia al final de cadascuna de les parts.

4.2. En cas que, quan es faci la proposta de coŀlaboració, el volum en preparació ja hagi atès el màxim de l’extensió prevista, el Comitè de Redacció la considerarà per als volums següents.

4.3. L’encapçalament dels articles ha de contenir el títol, el nom o els noms dels autors i de la institució a la qual pertanyen, una adreça postal i l’adreça electrònica, juntament amb un resum de l’article, que no pot tenir més de 150 mots. Al final del resum, s’ha d’afegir una llista de mots clau (màxim: 5 mots), que ofereixin una orientació temàtica del contingut de l’article.

4.4. Els mapes, imatges, figures i taules s’han de presentar amb la qualitat i el format adequats per a la seva reproducció gràfica. En cas que siguin obra d’altri, cal el compromís de tenir la corresponent autorització per reproduir-los dins l’article.

4.5. Els articles tramesos a ER són avaluats per especialistes designats pel Comitè de Redacció, que duen a terme la seva comesa sense conèixer l’autoria dels textos. Dins el termini de tres mesos després de la recepció d’un article, la persona que ha enviat la contribució serà informada del resultat de l’avaluació. Aquesta avaluació pot suscitar certes modificacions al text, que seran acordades entre els autors i el Comitè de Redacció.

4.6. El qüestionari per a l’avaluació dels articles és el següent:
Justifiqueu, si us plau, les respostes i indiqueu en quins punts de l’article (pàgina o paràgraf) es basen les vostres observacions.

1. El tema de l’article és adequat per a ER?
2. Considereu que aquest article fa una aportació original i de qualitat al tema que tracta?
2a. Si la resposta és «sí», podeu resumir breument en què consisteix l’aportació d’aquest
article?
2b. Si la resposta és «no», considereu que, tanmateix, és una aportació interessant com a
estat de la qüestió, balanç crític de la recerca, etc.?
3. La metodologia és l’adequada per al tema que tracta l’article?
4. L’article mostra un coneixement suficient de l’estat actual de la recerca en el tema que
tracta?
5. L’autor o autora és objectiu i mesurat en referir-se a la bibliografia o les aportacions
d’altri?
6. Creieu que no han estat presos en consideració aspectes importants i necessaris per a la
recerca que proposa l’article?
7. Creieu que hi ha en l’article res de sobrer?
8. Pel que fa als aspectes formals, en l’article s’utilitza un llenguatge i un registre correctes
i adequats i que reflecteixen clarament les idees exposades?
9. Hi ha altres observacions que vulgueu fer?
10. Considereu, doncs, que l’article pot ser publicat a ER?

4.7. Els titulars dels drets d’autor són les persones que signen cada text. Si en el futur aquestes volen reproduir els seus textos en una altra publicació, han de comunicar-ho a l’Institut d’Estudis Catalans (a través del Comitè de Redacció d’ER), i n’han de fer constar la font original dins la nova publicació.

4.8. La revista no envia separates dels textos, però se’n podran extreure els arxius en format PDF en el Portal de Publicacions de l’IEC: <https://publicacions.iec.cat/>.

5. Requisits per a les recensions, les cròniques i les necrologies

5.1. A diferència dels articles pròpiament dits, els articles misceŀlanis són treballs més breus
en què es poden abordar aspectes concrets d’alguns temes filològics, es poden oferir reports de
l’activitat investigadora de grups de recerca, etc.

5.2. Per als mapes, imatges, figures i taules, vegeu l’apartat 4.4.

5.3. Normalment, l’extensió màxima dels articles misceŀlanis és de 10 pàgines (Times New
Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 28.500 caràcters amb espais). Els casos excepcionals seran
resolts d’acord amb el Comitè de Redacció.

5.4. L’encapçalament dels articles misceŀlanis ha de contenir el títol, el nom o els noms de
les persones que n’assumeixen l’autoria i la institució a la qual pertanyen, una adreça postal i
l’adreça electrònica.

5.5. Aquests articles misceŀlanis no requereixen passar una avaluació externa; la seva acceptació
depèn del Comitè de Redacció.

6. Requisits per a les recensions, les cròniques i les necrologies

6.1. Les recensions i les necrologies tenen una extensió de 8 pàgines com a màxim (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 22.800 caràcters amb espais) i les cròniques no han d’excedir les 2 pàgines (Times New Roman, cos 12 i interlineat 1,5 = 5.700 caràcters amb espais). Al final del text, cal indicar-ne l’autoria, amb els cognoms en versaleta, i la universitat o institució a la qual es pertany, tot justificat a la dreta:

Philip V. Silversmith
University of Toronto

6.2. Per a les citacions, notes, transcripcions fonètiques i ús de formes etimològiques i de sigles,
vegeu l’apartat 2.

6.3. Atesa l’aparició anual d’ER, en el moment de redactar les necrologies i les cròniques no s’han de fer servir indicacions temporals relatives («el proper mes de març», «l’any passat», etc.), sinó les indicacions absolutes corresponents («el mes de març de 2000», «l’any 1998», etc.).

6.4. Les cròniques s’han de referir a activitats desenvolupades en el camp de la lingüística i de la literatura romàniques que s’hagin realitzat al llarg del període que va de l’1 d’octubre d’un any al 30 de setembre de l’any següent.

6.5. Les necrologies han de valorar d’una manera sintètica aspectes científics i humans de l’activitat duta a terme per la persona finada i s’han de procurar evitar els llistats bibliogràfics.

6.6. Les recensions s’encapçalen amb la referència bibliogràfica de l’obra ressenyada: Veny, Joan / Pons, Lídia (1998): Atles lingüístic del domini català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 526 p.

6.7. En principi, les recensions s’ocupen d’obres aparegudes fins al voltant de quatre anys abans del moment d’haver estat redactades i han de ser descriptives i crítiques. Per a ser preses en consideració i publicades, totes les recensions són examinades pel Comitè de Redacció.

7. Correcció de proves

7.1. S’enviaran proves dels textos (en el cas de textos coŀlectius, a la persona que hi figuri com a primer signant), les quals s’hauran de retornar al Comitè de Redacció en la data que s’indicarà. En tot cas, transcorregut aquest termini sense rebre-les, la Redacció considerarà que es dona per bona la versió enviada.
7.2. En la correcció de proves, no es poden fer addicions als textos.
7.3. En principi, no s’enviaran proves de les cròniques, si no és que es demanen d’una manera explícita.

8. Distribució del volum

8.1. Els col·laboradors que publiquin articles, recensions i necrologies rebran un exemplar del volum de la revista en què aparegui la seva contribució.
8.2. Es poden consultar i descarregar els continguts d’ER al Portal de Publicacions de l’IEC (<https://publicacions.iec.cat>) i a l’Hemeroteca Científica Catalana (<https://revistes.iec.cat>).