«Romania», «Romanitas», «Romanistica» Autors/ores Antoni M. Badia i Margarit Resum En reprendre la publicació dels ER, examino què vol dir una (nova) revista de filologia romànica en l?actualitat, quan no manquen veus que en vaticinen un retrocés. Avui, encara té raó d?ésser, la romanística? El llatí, fragmentat, es resolgué en les llengües romàniques, les quals, amb el temps, aconseguiren d?adquirir un rang abans reservat al llatí. El renaixement impulsà l?equació ?un país = una llengua?, en detriment de les llengües sense estat. Al segle XIX sorgeix la filologia romànica, que a mitjan segle XX ateny un alt nivell científic i que, en molts casos, implica un clar component d?humanitat. En els nostres dies la filologia romànica conviu amb altres mètodes, en contacte amb els quals s?enriqueix. Si la recerca sobre les llengües romàniques particulars s?ha anat imposant, això no vol dir que hagi de desaparèixer la recerca sobre el conjunt que aquelles formen. Al contrari, a la filologia romànica avui se li obren vastes perspectives, per la proliferació de mètodes i per la pluridisciplinarietat. Descàrregues Text complet Publicat 2001-06-08 Número Vol. 22 (2000) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
