Les Rondalles sobre els mesos de gener, febrer, març i abril a la tradició catalana

Resum

En aquest article ens centrarem en la revisió i l'anàlisi de set relats que es corresponen amb el tipus ATU 294, catalogats a l'Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol / Pujol, 2003: 70). En l'índex internacional ATU el tipus 294 es troba inclòs en l'apartat de rondalles protagonitzades per animals, per forces de la natura, conceptes culturals (mesos de l'any) o elements inanimats; aquestes rondalles sovint presenten un caràcter etiològic. Com en altres tradicions mediterrànies, també en les narracions catalanes podem copsar una dualitat en el caràcter explicatiu del tipus. Així, uns relats van encaminats a justificar per què el mes de febrer només té 28 dies i uns altres la majoria a explicar per què sovint entre finals de març i primers d'abril sol fer uns dies de mal temps. En ocasions, un mateix relat explica les dues coses, i algunes narracions inclouen una justificació de caràcter etiològic vinculada a la presència de formes geològiques singulars en un indret, que s'expliquen com a llocs on la vella protagonista s'aixoplugà de les maltempsades del març. En aquestes rondalles no únicament resulta atractiu el fons, sinó també les formes retòriques usades, amb fórmules versificades que, juntament amb el caràcter explicatiu de les particularitats del clima i del calendari, són els factors que aporten a les rondalles dels dies de la vella llur popularitat i atractiu.