El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics Autors/ores Joan-Rafael Ramos Alfajarín Resum Aquest treball estudia l'evolució sintàctica del verb haver-hi a través d'un elevat nombre de textos escrits en català que abracen el període cronològic comprès entre el segle XIII i l'actualitat. L'anàlisi lingüística se centra en tres característiques bàsiques del verb no gaire estudiades des d'una perspectiva diacrònica: la gramaticalització del clític locatiu hi, els trets sintàctics del SN postverbal i la concordança entre el verb i aquest SN. En el primer cas, per mitjà d'una aproximació quantitativa, se segueix, es data i s'interpreta el procés d'afixació del clític hi (haver>haver-hi). En el segon cas, es descriu el procés de generalització del verb haver- hi dins de les construccions presentacionals, fenomen que entra en conflicte amb l'ús d'altres verbs com ésser i estar. En el tercer cas, es documenten casos antics de concordança i es valoren quins són els factors que expliquen la tendència a fer concordar verb i SN en alguns dialectes catalans. Descàrregues Text complet Publicat 2001-07-26 Número Vol. 23 (2001) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
