L'evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya

Autors/ores

  • Marta Prevosti i Monclús Institut d’Estudis Catalans – Institut Català d’Arqueologia

  • DOI: 10.2436/20.1001.01.230

Paraules clau:

Vil·la romana, tardoromà, poblament rural, colons, iugatio-capitatio

Resum

Evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, a partir de l’arqueologia, l’estudi del poblament rural i de les fonts antigues. A partir del segle iv es redueix considerablement el nombre de vil·les, per bé que les existents es converteixen en centres de poder importants, amb residències luxoses, que van assumint funcions fiscals, jurídiques i religioses. Això no obstant, el sistema econòmic és molt diferent del de l’Alt Imperi. En el segle v, moltes d’aquestes vil·les riques es ruralitzen i poques són les que queden en el segle vi, moment en què els grans propietaris deixen de residir al camp. La dicotomia entre nucli urbà i territori posa fi al concepte de ciutat de l’antiguitat. Amb tot, les estructures que les ciutats havien imprès al paisatge segueixen persistint durant tot el període visigòtic

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2024-02-02

Com citar

Prevosti i Monclús, M. (2024). L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (33), 73–95. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/151206

Número

Secció

Congrés-Homenatge a Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970)

Articles més llegits del mateix autor/a