L'evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya

Autores/as

  • Marta Prevosti i Monclús Institut d’Estudis Catalans – Institut Català d’Arqueologia

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.1001.01.230

Palabras clave:

Vil·la romana, tardoromà, poblament rural, colons, iugatio-capitatio

Resumen

Evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, a partir de l’arqueologia, l’estudi del poblament rural i de les fonts antigues. A partir del segle iv es redueix considerablement el nombre de vil·les, per bé que les existents es converteixen en centres de poder importants, amb residències luxoses, que van assumint funcions fiscals, jurídiques i religioses. Això no obstant, el sistema econòmic és molt diferent del de l’Alt Imperi. En el segle v, moltes d’aquestes vil·les riques es ruralitzen i poques són les que queden en el segle vi, moment en què els grans propietaris deixen de residir al camp. La dicotomia entre nucli urbà i territori posa fi al concepte de ciutat de l’antiguitat. Amb tot, les estructures que les ciutats havien imprès al paisatge segueixen persistint durant tot el període visigòtic

Descargas

Publicado

2024-02-02

Cómo citar

Prevosti i Monclús, M. (2024). L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (33), 73–95. https://doi.org/10.2436/20.1001.01.230

Número

Sección

Congrés-Homenatge a Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970)

Artículos más leídos del mismo autor/a