La Coronela de Barcelona a la Guerra de Successió: continuïtats seculars, problemàtiques específiques i debat entorn del servei militar dels gremis

Resum

La milícia urbana de Barcelona, coneguda com a Coronela, va patir continuïtats i transformacions les darreres dècades de la seva existència. Tot i haver estat més estudiada durant la Guerra de Successió, sobretot en el temps de l’excepcionalitat de 1713-1714, encara són molts els aspectes que cal matisar. Especialment després que alguns d’ells hagin fet fortuna en alguns cercles, potser no del tot acadèmics. En aquest estudi, doncs, parlarem de la Coronela com a principal braç armat del Consell de Cent (més enllà de les companyies estipendiades puntuals que poguessin aixecar per un motiu o altre) i des de la seva concepció de milícia gremial, voluntària i entesa com una part del servei cívic. És per aquest motiu que, més enllà dels moments «republicans» durant el darrer gran setge de la Guerra de Successió, s’exposarà la recuperació lenta de competències militars perdudes el 1652 així com, ja en temps de l’arxiduc, la conflictivitat generada entre el nou rei i les institucions catalanes per la concepció que un i altre feien d’un tipus de convocatòria militar d’arrel medieval.