Els monestirs i l'afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X)

Autors/ores

  • Xavier Costa-Badia Institut de Recerca en Cultures Medievals

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.1001.01.233

Paraules clau:

Monacat, comtes, poder, societat, territori, món carolingi, alta edat mitjana

Resum

Aquest article ofereix una reflexió crítica sobre el paper que els monestirs altmedievals van tenir en la construcció i afermament del poder comtal al llarg dels segles ix i x. En concret, es fixa en el cas particular del Pallars i la Ribagorça, ja que, si bé no són els comtats catalans més ben documentats, permeten veure amb claredat el paisatge monàstic amb què es van trobar els primers comtes privatius d’aquells territoris, com el van transformar de manera activa i com se’n serviren per als seus objectius particulars. D’aquesta manera, permet demostrar que el patrocini de monestirs va constituir una peça clau del seu programa polític per construir-se una imatge de poder ferma, incrementar la seva influència sobre el territori i prendre una posició preponderant dins de les xarxes que articulaven la societat local.

Descàrregues

Publicat

2024-02-02

Com citar

Costa-Badia, X. (2024). Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X). Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (33), 159–187. https://doi.org/10.2436/20.1001.01.233

Número

Secció

Congrés-Homenatge a Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970)