Relatar l’esdevingut com a invenció

Resumen

Aquest assaig examina la qüestió de si podem adquirir coneixement de la ficció. La seva tesi principal és una resposta afirmativa, però matisada, a aquesta pregunta. Es basa en una explicació de la distinció ficció / no ficció que he defensat en altres publicacions. La no ficció narrativa consisteix en un nucli assertòric – un acte de parla governat per la norma que requereix veritat per a la seva correcció. La ficció consisteix en un nucli de fer com si – actes de parla no governats per la norma que requereix veritat per a la seva correcció, si no per la que requereix, per a la correcció, que es convidi a actes imaginatius interessants. Aquesta postura és compatible amb que les ficcions involucrin veritats i permetin l’adquisició de coneixement, almenys en dos sentits. En primer lloc, com altres actes de parla (per exemple, les preguntes retòriques), els actes creadors de ficció poden expressar indirectament assercions. En segon lloc, però no menys important, les ficcions poden asseverar fets sobre el temps, el lloc o els personatges que les formen. Presento i discuteixo exemples il·lustratius del primer tipus a Expiació, de McEwan, i Negra espalda del tiempo, de Marías, els quals, afirmo, indirectament fan assercions precisament sobre el tema d’aquest article.

Paraules clau: Ficció, asserció, actes de parla, cognitivisme estètic