La perspectiva del subjecte, de Descartes a Wittgenstein

Resum

En els anys setanta del passat segle, i inspirats pel treball de Castañeda, Perry i Lewis van sostenir que els pensaments en primera persona («de se», aquells que expressaríem de manera natural mitjançant la primera persona) presenten característiques especials que reclamen un tractament distintiu, i van proposar explicacions rivals. La noció de pensament de se està relacionada amb una distinció traçada per Wittgenstein entre usos de «jo» com a subjecte i usos de «jo» com a objecte, i amb el fenomen relacionat introduït per Shoemaker, la immunitat a l’error per identificació incorrecta. En aquest treball presento aquesta discussió contemporània, i mostro com pot il·luminar debats filosòfics tradicionals, que involucren en particular a Descartes i a Hume, al voltant de la natura del jo: mentre que Descartes va sostenir sobre la base de consideracions epistèmiques que ha de ser immaterial, Hume va argüir sobre bases similars que és introbable.

Paraules clau: jo, referència en primera persona, de se, immunitat a la identificació incorrecta, subjectivitat, introspecció.