Gegantisme turístic i nanisme urbanístic a les Illes Balears

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.3002.01.229

Paraules clau:

turisme, urbanització, illeïtat, Illes Balears., turisme, urbanització, illeïtat, Illes Balears.

Resum

La condició insular té múltiples conseqüències tant sobre la biogeografia com sobre les activitats humanes que es desenvolupen a les illes. Des de la biogeografia sovint es parla de nanisme i gegantisme per referir-se a alguns d’aquests tipus d’efectes. Al seu torn, les conseqüències territorials, matisadament, es poden veure també reflectides en les activitats econòmiques i en el grau d’expansió urbanística. Centrant l’anàlisi a les Illes Balears, però contextualitzant-la a la Mediterrània Occidental europea, es conclou que el gigantisme i el nanisme poden servir per a un relat metafòric del fort creixement turístic balear i del seu més reduït creixement urbanístic, respectivament.

Biografia de l'autor/a

Onofre Rullan i Salamanca, Universitat de les Illes Balears

Referències

Armas-Díaz, Alejandro; Fernando Sabaté-Bel (2020). “Struggles on the Port of Granadilla: Defending the Right to Nature”. Territory, Politics, Governance, vol. 10, núm. 2, p. 256-276. DOI: https://doi.org/10.1080/21622671.2020.1773918

Armas-Díaz, Alejandro; Fernando Sabaté-Bel; Ivan Murray; Macià Blázquez-Salom (2021). “Beyond the Right to the Island: Exploring Protests Against the Neoliberalization of Nature in Tenerife (Canary Islands, Spain)”. Erdkunde, vol. 74, núm. 4, p. 249-262. DOI: https://doi.org/10.3112/erdkunde.2020.04.02

Baldacchino, Goldfrey (2004). “The Coming of Age of Island Studies”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 95, núm. 3, p. 272-283. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2004.00307.x

Barceló, Bartomeu (1962). “Les Balears i la insularitat”. Serra d’Or, núm. 5, p. 22-25.

– (1968): “Islas Baleares”, dins: Manuel de Terán; Lluís Solé. Geografía Regional de España. Barcelona: Ariel, p. 302-331.

– (1997). “Illes, illeïtat i insularitat: Les Illes Balears, per exemple”, dins: Josep González-Agàpito [ed.]. Comunicacions dels membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials xxii. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 111-127.

Benítez-López, Ana et al. (2021). “The Island Rule Explains Consistent Patterns of Body Size Evolution in Terrestrial Vertebrates”. Nature Ecology & Evolution, núm. 5, p. 768-786. DOI: https://doi.org/10.1038/s41559-021-01426-y

Brumm, Adam et al. (2016). “Age and Context of the Oldest Known Hominin Fossils from Flores”. Nature, núm. 534, p. 249-253. DOI: https://doi.org/10.1038/nature17663

Brunet, Roger [dir.] (1989). Les villes « européennes ». París/Montpellier: DATAR/RECLUS.

Capellà, Hugo (2022). “La insularitat descolonitzada: l’estigmatització de la imatge d’Eivissa al cinema (1960-2020)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 93, p. 11-32. DOI: 10.2436/20.3002.01.217

Clark, Eric (2013). “Financialization, Sustainability and the Right to the Island: A Critique of Acronym Models of Island Development”. Journal of Marine and Island Cultures, vol. 2, núm. 2, p. 128-136. DOI: https://doi.org/10.1016/j.imic.2013.10.001

CNMC blog (2017). ¿Qué cables submarinos conectan el territorio español? Enganchados a los cables submarinos (ii). https://blog.cnmc.es/2017/09/05/que-cables-submarinos-conectanel-territorio-espanol-enganchados-a-los-cables-submarinos-ii/ (consultat 30/09/2022).

Foster, J. Bristol (1964). “Evolution of Mammals on Islands”. Nature, núm. 202, p. 234-235. DOI: https://doi.org/10.1038/202234a0

George, Pierre (1991). Diccionario de Geografía. Madrid: Akal. Ibestat (s. d.). Comerç i inversió exterior. Comerç exterior. https://ibestat.caib.es/ibestat/page?&p=px_tablas&nodeId=96fc2a7c-fd08-4820-a020-a04f6608f0e7&path=economia %2Fcomercinversio-exterior %2Fcomerc-exterior&lang=ca (consultat 30/09/2022). Idealista (2022a). Evolució del preu de l’habitatge en venda a Spain. https://www.idealista.

com/ca/sala-de-premsa/informes-preu-habitatge/ (consultat 1/10/2022). – (2022b). Evolució del preu de l’habitatge de lloguer a Spain. https://www.idealista.com/ca/sala-de-premsa/informes-preu habitatge/lloguer/ (consultat 1/10/2022). Islalink (s. d.). The Most Advanced and Robust Connectivity Between the Balearics and the Peninsula. https://islalink.com/balalink/ (consultat 30/09/2022).

Kallis, Giorgos; Angelos Varvarousis; Panos Petridis (2022). “Southern Thought, Islandness

and Real-Existing Degrowth in the Mediterranean”. World Development, vol. 157, núm. 105957. DOI: https://doi.org/10.1016/j.worlddev.2022.105957

Lefebvre, Henri (1974). La production de l’espace. París: Anthropos.

Lois, Carla (2013). “Isla vs. continente. Un ensayo de historia conceptual”. Revista de Geografía Norte Grande, núm. 54, p. 85-107. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022013000100006

López Palomeque, Francisco (1994). “El turisme”, dins: Carles Carreras [dir.]. Geografia General dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 5, p. 17-106.

Macarthur, Robert H.; Edward O. Wilson (1967). The Theory of Island Biogeography. Princeton: Princeton University Press.

Mallorca Magazin (2013). Als Mallorca deutsch werden sollte. https://www.mallorcamagazin.com/nachrichten/lokales/2013/07/04/38253/als-aus-mallorca-das-bundesland-wurde.html (consultat 30/09/2022).

Moles, Abraham A. (1982). “Nissonologie ou science des îles”. L’Espace Géographique, núm. 4, p. 281-289. DOI: https://doi.org/10.3406/spgeo.1982.3782

Mumford, Lewis (2012). La ciudad en la historia. Sus orígenes, transformaciones y perspectivas. Madrid: Pepitas de calabaza. [Edició original: 1961]

Murray, Ivan (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Palma: Universitat de les Illes Balears. [Tesi doctoral]

Péron, Françoise (2004). “The Contemporary Lure of the Island”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 95, núm. 3, p. 326-339. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2004.00311.x

Perry, George L. W.; Andrew B. Wheeler; Jamie R. Wood; Janet M. Wilmshurst (2014). “A High-Precision Chronology for the Rapid Extinction of New Zealand Moa (Aves, Dinornithiformes)”. Quaternary Science Reviews, vol. 105, p. 126-135. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2014.09.025

Pons, Antoni (2016). Turisme, illeïtat i urbanització a les Illes Balears (1956-2006). Palma: Universitat de les Illes Balears. [Tesi doctoral]

– (2019). “Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 65, núm. 2, p. 321-343. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/dag.468

Pons, Antoni; Onofre Rullan (2014). “Artificialization and Islandness on the Spanish Tourist Coast”. Miscellanea Geographica – Regional Studies on Development, vol. 18. núm. 1, p. 5-16. DOI: https://doi.org/10.2478/mgrsd-2014-0010

– (2020). “La isleidad como condicionante de la producción del espacio turístico en las Islas Baleares”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 84, p. 1-33. DOI: https://doi.org/10.21138/bage.2804

Pons, Antoni; Onofre Rullan; Ivan Murray (2014). “Tourism Capitalism and the Urbanization of the Balearic Islands: Tourist Accommodation Diffusion in the Balearics (1936-2010)”. Island Studies Journal, vol. 9, núm. 2, p. 239-258.

Quintana, Josep; Salvador Moyà; Meike Köhler (2005). “El conejo gigante de los depósitos cársticos de Punta Nati-Cala’s Pous (Menorca, Illes Balears)”, dins: Josep Antoni Alcover;

Pere Bover [ed.]. Proceedings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach”. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears, p. 297-308.

Red IRIS (2016). La red óptica RedIRIS-NOVA se extiende a las Islas Baleares. https://www.rediris.es/difusion/publicaciones/e-boletin/6/n1.html (consultat 30/09/2022).

Rullan, Onofre (2002). La construcció territorial de Mallorca. Palma: Moll.

Rullan, Onofre (2005). “Una técnica urbanística para contener el crecimiento residencial en espacios con fuerte presión inmobiliaria”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol. ix, núm. 194 (32). https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-194-32.htm (consultat 30/09/2022).

– (2008). “Reconversión y crecimiento de las zonas turística. Del fordismo al postfordismo”, dins: Miguel Á. Troitiño; Joaquín S. García; María García [coord.]. Destinos turísticos: viejos problemas, ¿nuevas soluciones? Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, p. 587-624.

– (2010). “Las políticas territoriales en las Islas Baleares”. Cuadernos Geográficos, vol. 47, p. 403-428.

– (2011). “La regulación del crecimiento urbanístico en el litoral mediterráneo español”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. 43, núm. 168, p. 279-297.

– (2019). “Islas globales y paisajes culturales postmodernos en las Islas Baleares”, dins: Juan M. Trillo; Rubén C. Lois [ed.]. Paisaxes nacionais no mundo global. Santiago de Compostel·la: Universidade de Santiago de Compostela, p. 37-61.

Santos, Félix (2003). Exiliados y emigrados: 1939-1999. Madrid: Fundación Españoles en el Mundo.

Scarborough, Matthew E. (2022). “Extreme Body Size Variation in Pleistocene Dwarf Elephants from the Siculo-Maltese Palaeoarchipelago: Disentangling the Causes in Time and Space”. Quaternary, vol. 5(1), núm. 17. DOI: https://doi.org/10.3390/quat5010017.

Seguí, Joan (1998). Les Balears en venda. La desinversió immobiliària dels illencs. Palma: Documenta

Balear. SOS Residents (2022). És ben hora d’aturar. https://www.youtube.com/watch?v=oH4I5AE1HsU (consultat 3/10/2022).

Starbird, Ethel A. (1978). “The Balearics. Spain’s Sun-Blest Pleasure Isles”. National Geographic, vol. 149, núm. 5, p. 678-701. TeleGeography (s. d.). Submarine Cable Map. https://www.submarinecablemap.com/submarinecable/balalink (consultat 30/09/2022).

Vidal, Margalida (2020). Hoteleros de las Balears (ii): nombres y apellidos detrás del negocio turístico. https://www.viaempresa.cat/es/illes-balears/hoteleros-balears-nombres-apellidosnegocio turistico_2108184_102.html (consultat 01/10/2022). Viquipèdia (s. d.). Pont Hong Kong-Zhuhai-Macau. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_Hong_Kong-Zhuhai-Macau (consultat 30/09/2022).

Descàrregues

Publicat

2022-12-23

Com citar

Rullan i Salamanca, O. (2022). Gegantisme turístic i nanisme urbanístic a les Illes Balears. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (94), 111–130. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.229

Número

Secció

Articles