Gegantisme turístic i nanisme urbanístic a les Illes Balears Autors/ores Onofre Rullan i Salamanca Universitat de les Illes Balears https://orcid.org/0000-0001-7686-580X DOI: https://doi.org/10.2436/20.3002.01.229 Paraules clau: turisme, urbanització, illeïtat, Illes Balears., turisme, urbanització, illeïtat, Illes Balears. Resum La condició insular té múltiples conseqüències tant sobre la biogeografia com sobre les activitats humanes que es desenvolupen a les illes. Des de la biogeografia sovint es parla de nanisme i gegantisme per referir-se a alguns d’aquests tipus d’efectes. Al seu torn, les conseqüències territorials, matisadament, es poden veure també reflectides en les activitats econòmiques i en el grau d’expansió urbanística. Centrant l’anàlisi a les Illes Balears, però contextualitzant-la a la Mediterrània Occidental europea, es conclou que el gigantisme i el nanisme poden servir per a un relat metafòric del fort creixement turístic balear i del seu més reduït creixement urbanístic, respectivament. Biografia de l'autor/a Onofre Rullan i Salamanca, Universitat de les Illes Balears orullan@uib.es Referències Armas-Díaz, Alejandro; Fernando Sabaté-Bel (2020). “Struggles on the Port of Granadilla: Defending the Right to Nature”. Territory, Politics, Governance, vol. 10, núm. 2, p. 256-276. DOI: https://doi.org/10.1080/21622671.2020.1773918 Armas-Díaz, Alejandro; Fernando Sabaté-Bel; Ivan Murray; Macià Blázquez-Salom (2021). “Beyond the Right to the Island: Exploring Protests Against the Neoliberalization of Nature in Tenerife (Canary Islands, Spain)”. Erdkunde, vol. 74, núm. 4, p. 249-262. DOI: https://doi.org/10.3112/erdkunde.2020.04.02 Baldacchino, Goldfrey (2004). “The Coming of Age of Island Studies”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 95, núm. 3, p. 272-283. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2004.00307.x Barceló, Bartomeu (1962). “Les Balears i la insularitat”. Serra d’Or, núm. 5, p. 22-25. – (1968): “Islas Baleares”, dins: Manuel de Terán; Lluís Solé. Geografía Regional de España. Barcelona: Ariel, p. 302-331. – (1997). “Illes, illeïtat i insularitat: Les Illes Balears, per exemple”, dins: Josep González-Agàpito [ed.]. Comunicacions dels membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials xxii. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 111-127. Benítez-López, Ana et al. (2021). “The Island Rule Explains Consistent Patterns of Body Size Evolution in Terrestrial Vertebrates”. Nature Ecology & Evolution, núm. 5, p. 768-786. DOI: https://doi.org/10.1038/s41559-021-01426-y Brumm, Adam et al. (2016). “Age and Context of the Oldest Known Hominin Fossils from Flores”. Nature, núm. 534, p. 249-253. DOI: https://doi.org/10.1038/nature17663 Brunet, Roger [dir.] (1989). Les villes « européennes ». París/Montpellier: DATAR/RECLUS. Capellà, Hugo (2022). “La insularitat descolonitzada: l’estigmatització de la imatge d’Eivissa al cinema (1960-2020)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 93, p. 11-32. DOI: 10.2436/20.3002.01.217 Clark, Eric (2013). “Financialization, Sustainability and the Right to the Island: A Critique of Acronym Models of Island Development”. Journal of Marine and Island Cultures, vol. 2, núm. 2, p. 128-136. DOI: https://doi.org/10.1016/j.imic.2013.10.001 CNMC blog (2017). ¿Qué cables submarinos conectan el territorio español? Enganchados a los cables submarinos (ii). https://blog.cnmc.es/2017/09/05/que-cables-submarinos-conectanel-territorio-espanol-enganchados-a-los-cables-submarinos-ii/ (consultat 30/09/2022). Foster, J. Bristol (1964). “Evolution of Mammals on Islands”. Nature, núm. 202, p. 234-235. DOI: https://doi.org/10.1038/202234a0 George, Pierre (1991). Diccionario de Geografía. Madrid: Akal. Ibestat (s. d.). Comerç i inversió exterior. Comerç exterior. https://ibestat.caib.es/ibestat/page?&p=px_tablas&nodeId=96fc2a7c-fd08-4820-a020-a04f6608f0e7&path=economia %2Fcomercinversio-exterior %2Fcomerc-exterior&lang=ca (consultat 30/09/2022). Idealista (2022a). Evolució del preu de l’habitatge en venda a Spain. https://www.idealista. com/ca/sala-de-premsa/informes-preu-habitatge/ (consultat 1/10/2022). – (2022b). Evolució del preu de l’habitatge de lloguer a Spain. https://www.idealista.com/ca/sala-de-premsa/informes-preu habitatge/lloguer/ (consultat 1/10/2022). Islalink (s. d.). The Most Advanced and Robust Connectivity Between the Balearics and the Peninsula. https://islalink.com/balalink/ (consultat 30/09/2022). Kallis, Giorgos; Angelos Varvarousis; Panos Petridis (2022). “Southern Thought, Islandness and Real-Existing Degrowth in the Mediterranean”. World Development, vol. 157, núm. 105957. DOI: https://doi.org/10.1016/j.worlddev.2022.105957 Lefebvre, Henri (1974). La production de l’espace. París: Anthropos. Lois, Carla (2013). “Isla vs. continente. Un ensayo de historia conceptual”. Revista de Geografía Norte Grande, núm. 54, p. 85-107. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022013000100006 López Palomeque, Francisco (1994). “El turisme”, dins: Carles Carreras [dir.]. Geografia General dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 5, p. 17-106. Macarthur, Robert H.; Edward O. Wilson (1967). The Theory of Island Biogeography. Princeton: Princeton University Press. Mallorca Magazin (2013). Als Mallorca deutsch werden sollte. https://www.mallorcamagazin.com/nachrichten/lokales/2013/07/04/38253/als-aus-mallorca-das-bundesland-wurde.html (consultat 30/09/2022). Moles, Abraham A. (1982). “Nissonologie ou science des îles”. L’Espace Géographique, núm. 4, p. 281-289. DOI: https://doi.org/10.3406/spgeo.1982.3782 Mumford, Lewis (2012). La ciudad en la historia. Sus orígenes, transformaciones y perspectivas. Madrid: Pepitas de calabaza. [Edició original: 1961] Murray, Ivan (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Palma: Universitat de les Illes Balears. [Tesi doctoral] Péron, Françoise (2004). “The Contemporary Lure of the Island”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 95, núm. 3, p. 326-339. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2004.00311.x Perry, George L. W.; Andrew B. Wheeler; Jamie R. Wood; Janet M. Wilmshurst (2014). “A High-Precision Chronology for the Rapid Extinction of New Zealand Moa (Aves, Dinornithiformes)”. Quaternary Science Reviews, vol. 105, p. 126-135. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2014.09.025 Pons, Antoni (2016). Turisme, illeïtat i urbanització a les Illes Balears (1956-2006). Palma: Universitat de les Illes Balears. [Tesi doctoral] – (2019). “Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 65, núm. 2, p. 321-343. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/dag.468 Pons, Antoni; Onofre Rullan (2014). “Artificialization and Islandness on the Spanish Tourist Coast”. Miscellanea Geographica – Regional Studies on Development, vol. 18. núm. 1, p. 5-16. DOI: https://doi.org/10.2478/mgrsd-2014-0010 – (2020). “La isleidad como condicionante de la producción del espacio turístico en las Islas Baleares”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 84, p. 1-33. DOI: https://doi.org/10.21138/bage.2804 Pons, Antoni; Onofre Rullan; Ivan Murray (2014). “Tourism Capitalism and the Urbanization of the Balearic Islands: Tourist Accommodation Diffusion in the Balearics (1936-2010)”. Island Studies Journal, vol. 9, núm. 2, p. 239-258. Quintana, Josep; Salvador Moyà; Meike Köhler (2005). “El conejo gigante de los depósitos cársticos de Punta Nati-Cala’s Pous (Menorca, Illes Balears)”, dins: Josep Antoni Alcover; Pere Bover [ed.]. Proceedings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach”. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears, p. 297-308. Red IRIS (2016). La red óptica RedIRIS-NOVA se extiende a las Islas Baleares. https://www.rediris.es/difusion/publicaciones/e-boletin/6/n1.html (consultat 30/09/2022). Rullan, Onofre (2002). La construcció territorial de Mallorca. Palma: Moll. Rullan, Onofre (2005). “Una técnica urbanística para contener el crecimiento residencial en espacios con fuerte presión inmobiliaria”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol. ix, núm. 194 (32). https://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-194-32.htm (consultat 30/09/2022). – (2008). “Reconversión y crecimiento de las zonas turística. Del fordismo al postfordismo”, dins: Miguel Á. Troitiño; Joaquín S. García; María García [coord.]. Destinos turísticos: viejos problemas, ¿nuevas soluciones? Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, p. 587-624. – (2010). “Las políticas territoriales en las Islas Baleares”. Cuadernos Geográficos, vol. 47, p. 403-428. – (2011). “La regulación del crecimiento urbanístico en el litoral mediterráneo español”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, vol. 43, núm. 168, p. 279-297. – (2019). “Islas globales y paisajes culturales postmodernos en las Islas Baleares”, dins: Juan M. Trillo; Rubén C. Lois [ed.]. Paisaxes nacionais no mundo global. Santiago de Compostel·la: Universidade de Santiago de Compostela, p. 37-61. Santos, Félix (2003). Exiliados y emigrados: 1939-1999. Madrid: Fundación Españoles en el Mundo. Scarborough, Matthew E. (2022). “Extreme Body Size Variation in Pleistocene Dwarf Elephants from the Siculo-Maltese Palaeoarchipelago: Disentangling the Causes in Time and Space”. Quaternary, vol. 5(1), núm. 17. DOI: https://doi.org/10.3390/quat5010017. Seguí, Joan (1998). Les Balears en venda. La desinversió immobiliària dels illencs. Palma: Documenta Balear. SOS Residents (2022). És ben hora d’aturar. https://www.youtube.com/watch?v=oH4I5AE1HsU (consultat 3/10/2022). Starbird, Ethel A. (1978). “The Balearics. Spain’s Sun-Blest Pleasure Isles”. National Geographic, vol. 149, núm. 5, p. 678-701. TeleGeography (s. d.). Submarine Cable Map. https://www.submarinecablemap.com/submarinecable/balalink (consultat 30/09/2022). Vidal, Margalida (2020). Hoteleros de las Balears (ii): nombres y apellidos detrás del negocio turístico. https://www.viaempresa.cat/es/illes-balears/hoteleros-balears-nombres-apellidosnegocio turistico_2108184_102.html (consultat 01/10/2022). Viquipèdia (s. d.). Pont Hong Kong-Zhuhai-Macau. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_Hong_Kong-Zhuhai-Macau (consultat 30/09/2022). Descàrregues PDF Publicat 2022-12-23 Com citar Rullan i Salamanca, O. (2022). Gegantisme turístic i nanisme urbanístic a les Illes Balears. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (94), 111–130. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.229 Més formats de citació ACM ACS APA ABNT Chicago Harvard IEEE MLA Turabian Vancouver Descarregar citació Endnote/Zotero/Mendeley (RIS) BibTeX Número Núm. 94: desembre 2022 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Geografia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Els autors responen davant la Societat Catalana de Geografia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Geografia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de la Societat Catalana de Geografia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.