Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859)

Autors/ores

  • Francesc Nadal i Piqué Universitat de Barcelona
  • Roger Cros i Lluch

Paraules clau:

història de la cartografia urbana, geografia urbana, història de l’urbanisme, Catalunya.

Resum

El 25 de juliol de 1846 s’aprovà una reial ordre que establia que els municipis amb nuclis de població grans havien d’aixecar un plànol geomètric a escala 1:1.250, en els quals hi hagués dibuixat un pla general d’alineacions de carrers i places. Aquesta normativa liberal, que era una adaptació de la llei napoleònica de plànols d’alineació de 1807, va donar lloc als primers documents urbanístics generals del segle xix i a una interessant cartografia urbana. En aquest article s’explica l’impacte cartogràfic que va tenir a Catalunya aquesta normativa, que va estar vigent fins a finals de 1859. Com a resultat del treball de recerca dut a terme s’han aconseguit localitzar i catalogar 14 plànols geomètrics de poblacions, dels quals només quatre van acomplir tots els requisits estipulats a l’esmentada reial ordre. Malgrat això, la seva confecció constitueix un capítol rellevant de la història de la cartografia urbana contemporània de Catalunya.

Paraules clau: història de la cartografia urbana, geografia urbana, història de l’urbanisme, Catalunya.

Biografia de l'autor/a

Francesc Nadal i Piqué, Universitat de Barcelona



Descàrregues

Com citar

Nadal i Piqué, F., & Cros i Lluch, R. (2020). Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859). Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (88), 39–72. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/146713

Número

Secció

Articles

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>