Estudis Romànics, Vol. 40 (2018)

Els noms eventuals en català: una caracterització general

Elga Cremades i Cortiella

Resum


Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats
i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius
són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen
estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals,
però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a
noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats
sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem
els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés
—els noms eventuals— dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials
entre els uns i els altres.

Text complet: Text complet

Creative Commons License
Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

 

ISSN: 2013-9500 (edició electrònica); 0211-8572 (edició impresa).

Revista indexada a: ISOC, IMB i REGESTA IMPRERII