Els noms eventuals en català: una caracterització general Autors/ores Elga Cremades i Cortiella Resum Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals, però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés els noms eventuals dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials entre els uns i els altres. Descàrregues Text complet Publicat 2018-03-19 Número Vol. 40 (2018) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
