Elena Fortún (1885-1952) y Celia. El Bildungsroman truncado de una escritora moderna Autors/ores Nuria Capdevila-Argüelles Universidad de Exeter Resum This article pairs an author and the character to which she devoted most of her literary life. Additionally, the title directly refers to the theme that joins Fortún’s subjectivity with Celia Gálvez’s, the existence of a writer’s self in them both. There are similarities and differences between that process of characterisation or subjectivisation Encarnación Aragoneses Urquijo (1885- 1952) went through in order to become the famous writer Elena Fortún and the other process of characterisation that occupied her, a process of creating a narrative of a frustrated writing self, that of Celia. As a female writer who achieves successful authorial recognition late in life through a character that explores the contradictions and paradoxes the arrival of this late subjectivity caused in the author, Elena Fortún illuminates the implications of the intellectual problematisation of “la mujer nueva” during the first third of the last century. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-12 Número Núm. 11 (2005): Género y cultura popular Secció Miscel·lània Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).