Percepció i interiorització del paisatge i construcció literària. Una lectura geogràfica d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (1901)

Resum

Proposem una lectura, des de l’òptica de la geografia, de la novel·la Els sots feréstecs de Raimon Casellas, publicada el 1901, amb gran èxit, i qualificada per la crítica com una obra rupturista i innovadora en diferents sentits —fins al punt de considerar-la com a paradigmàtica de la denominada “novel·la modernista”. Un aspecte que crida l’atenció de la novel·la és el protagonisme que hi té el paisatge —entès com el medi o escenari físic en el qual es desenvolupa la trama; aspecte, al cap i a la fi, que constitueix el nucli central de la nostra anàlisi i que, al llarg de l’article, tractem de contextualitzar adequadament a fi de permetre, en darrera instància, que la valoració de l’obra no es limiti a les seves qualitats literàries sinó que tingui també en compte el tractament dels aspectes d’ordre espacial i geogràfic, particularment original, que l’autor hi porta a terme.