La província dels dos ceptres-uas, un estudi de geografia cultual de l’antic Egipte

Resum

Aquest article presenta la geografia cultual de l’antic Egipte a partir de l’estudi diacrònic de la província dels dos ceptres-uas i dels seus components topogràfics (territori agrícola, canal d’irrigació i terreny palustre) i cultuals. El mètode utilitzat es basa en la integració de dades procedents de diverses tècniques i fonts: processons i himnes geogràfics, enciclopèdies i manuals sacerdotals. S’exposen resultats de l’anàlisi del programa decoratiu així com les alteracions en la sintaxi naològica en les processons de Dendara i Abydos. A partir de la proscripció del culte a Seth, el seu déu principal, aquesta sepat rebé un tractament singular en les fonts. Aquest fet posa de manifest una certa interacció entre la representació sacralitzada i la dinàmica històrica del territori. El trasllat de la capital i la metamorfosi dels cultes locals són indicatius de la resiliència cultural egípcia davant d’una situació de crisi religiosa i climàtica.

Paraules clau: geografia cultual, Egipte Mitjà, sepat, processons geogràfiques, Seth, peix oxirrinc.