La cartografia de les places fortes espanyoles: el cas del plànol de Pamplona de 1882

Resum

La legislació espanyola de la segona meitat del segle xix atorgava al Cos d’Enginyers militars l’exclusivitat de l’aixecament de plànols de les fortificacions i de les zones militars interiors i exteriors existents a les ciutats, per raons de seguretat. En 1880 l’Ajuntament de Pamplona va encarregar la formació i publicació d’un plànol de la ciutat a un topògraf civil, amb l’objecte de disposar d’un instrument que li permetés afrontar les reformes urbanes que exigia el creixement demogràfic de la població. El plànol va incloure la representació interna de la Ciutadella i de les muralles i aquest fet va desencadenar una agra polèmica entre les autoritats militars i les municipals. El treball publicat finalment posa de manifest la preponderància de les primeres sobre les segones en uns moments en què s’estava demostrant la pèrdua del valor estratègic d’aquest tipus de fortificacions a causa dels progressos a l’artilleria.

Paraules clau: cartografia històrica, places fortes, Pamplona, Dionisio Casañal, cartografia urbana.