La cartografia de les places fortes espanyoles: el cas del plànol de Pamplona de 1882

Autors/ores

  • José Luis Villanova Departament de Geografia Universitat de Girona

Paraules clau:

cartografia històrica, places fortes, Pamplona, Dionisio Casañal, cartografia urbana.

Resum

La legislació espanyola de la segona meitat del segle xix atorgava al Cos d’Enginyers militars l’exclusivitat de l’aixecament de plànols de les fortificacions i de les zones militars interiors i exteriors existents a les ciutats, per raons de seguretat. En 1880 l’Ajuntament de Pamplona va encarregar la formació i publicació d’un plànol de la ciutat a un topògraf civil, amb l’objecte de disposar d’un instrument que li permetés afrontar les reformes urbanes que exigia el creixement demogràfic de la població. El plànol va incloure la representació interna de la Ciutadella i de les muralles i aquest fet va desencadenar una agra polèmica entre les autoritats militars i les municipals. El treball publicat finalment posa de manifest la preponderància de les primeres sobre les segones en uns moments en què s’estava demostrant la pèrdua del valor estratègic d’aquest tipus de fortificacions a causa dels progressos a l’artilleria.

Paraules clau: cartografia històrica, places fortes, Pamplona, Dionisio Casañal, cartografia urbana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

José Luis Villanova, Departament de Geografia Universitat de Girona



Descàrregues

Com citar

Villanova, J. L. (2014). La cartografia de les places fortes espanyoles: el cas del plànol de Pamplona de 1882. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (77), 345–368. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/101994

Número

Secció

Articles