Representacions cartogràfiques de la ciutat de València: del manuscrit a la reproducció seriada

Resum

La major part de les representacions cartogràfiques que han arribat fins a nosaltres, ho han fet mitjançant gravats o litografies que reprodueixen, generalment en una escala diferent, el dibuix original. Són ben pocs els casos on es conserven original i còpia reproduïda, la qual cosa no ens permet comparar si existeixen diferències entre elles o, simplement, si la seua coincidència cronològica és vertadera. La complexitat i el cost dels sistemes d’edició dificultaven les reproduccions, les quals de vegades es feien amb notable posterioritat al dibuix primitiu i, freqüentment, s’hi procedia a fer diverses actualitzacions i simplificacions notòries. A la sèrie de plànols històrics de la ciutat de València, hi ha dos exemples fonamentals que il·lustren la complexitat del procés de transformació del dibuix primitiu fins a la còpia final: el plànol de Tomàs Vicente Tosca, del 1704, i el del Projecte de l’Eixample, del 1858, dels arquitectes Antonino Sancho, Sebastián Monleón i Timoteo Calvo.

Paraules clau: Cartografia urbana, València, eixample, plànols geomètrics.