Yersinia pestis, un patogen que es resisteix a l’oblit

Resumen

La pesta, infecció zoonòtica causada per Yersinia pestis, fa més de cinquanta anys que no es detecta a Europa, però continua tenint una presència important al món, especialment a alguns països d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Aquest bacteri es classifica com a agent de bioterrorisme de nivell 1 i, per tant, representa una greu amenaça per a la salut i la seguretat públiques. El reservori principal està constituït per petits mamífers rosegadors i la malaltia es transmet a través de les puces, principalment a través de la puça de la rata oriental (Xenopsylla cheopis), encara que també pot transmetre’s mitjançant ectoparàsits com els polls. Els humans, a més, poden adquirir la malaltia per contacte directe amb fluids o teixits infectats, per inhalació de gotes emeses per un altre malalt o gats domèstics en tossir, o per transmissió maternofetal. Existeixen tres formes clíniques principals: pesta bubònica, pneumònica (primària o secundària a la pesta bubònica) i septicèmica. Encara que el diagnòstic s’ha de fer en laboratoris amb un elevat nivell de seguretat, en l’actualitat existeixen diferents possibilitats de diagnòstic ràpid a càrrec de tècniques com la immunocromatografia o la PCR, que escurcen el temps en comparació al cultiu i que permeten la presa de decisions prop del pacient. El tractament antimicrobià amb tetraciclines, fluoroquinolones o aminoglicòsids s’ha d’administrar precoçment per evitar la progressió a gravetat i la mort del pacient. No existeix una vacunació efectiva i la prevenció i la vigilància actives s’han d’efectuar amb un abordatge d’una sola salut, tenint en compte a la vegada l’ésser humà, els reservoris animals i els ambientals.