Un cervell ètic?

Autores/as

  • Bernabé Robles Servei de Neurologia, Comitè d’Ètica Assistencial, Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Palabras clave:

ètica, cervell, neuroimatge, moral.

Resumen

Pot la neurociència dir-nos el que és o no correcte? És difícil negar que hi ha una íntima connexió entre cervell i conducta, i també una peculiar relació entre els nostres cervells i nosaltres mateixos. En els darrers vint anys, neurocientífics i filòsofs han descobert que s’interroguen per les mateixes coses: la consciència, el jo, la percepció, el pensament, els sentiments, la voluntat, la intencionalitat, la moral, etc. La neuroimatge funcional no visualitza el pensament humà per se, només mostra correlats de certes funcions cognitives que hi participen. És una aproximació indirecta que genera importants qüestions ètiques, legals i socials. La seva creixent popularitat, les expectatives creades i les seves incipients aplicacions comercials, educatives i judicials han provocat un creixement desorbitat de les publicacions tant en literatura estrictament científica com ètica o legal, tot i que ens consta una gran incomunicació entre ambdós mons. Revisem en aquest article el que sabem fins ara sobre les bases
neurològiques de l’ètica, des de la perspectiva de la filosofia de la ciència, i defensem la tesi que no hi ha un «mòdul de l’ètica» en el cervell, si entenem bé el significat d’aquesta atractiva però sovint instrumentalitzada paraula.

Paraules clau: ètica, cervell, neuroimatge, moral.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Descargas

Número

Sección

Destacats de recerca