SARS-CoV-2, una cursa interminable entre la immunitat i l’evolució viral: lliçons apreses

Autors/ores

Paraules clau:

coronavirus, evolució viral, immunitat cel·lular, immunitat humoral, vacunes.

Resum

Els més de tres anys de pandèmia per COVID-19 han estat marcats per l'aportació de la tecnologia. En un temps rècord, s'han desenvolupat vacunes amb una enorme i sostinguda protecció contra la progressió a malaltia greu, mitjançada per respostes cel·lulars, però que no aconseguien mantenir nivells d'anticossos circulants estables, fet que limitava llur eficàcia contra la infecció. Hem après que la combinació d'immunitat natural (per infecció prèvia) i vacunal presenta avantatges funcionals, amb presència d'immunitat a les mucoses (el lloc de replicació del virus) i una major amplitud de reconeixement de diferents variants virals. Finalment, hem viscut l'evolució del SARS-CoV-2 per millorar la seva transmissibilitat i escapar del control immunitari imposat pels anticossos. Aquest fet encara provoca noves infeccions i morts en les persones vulnerables i ha obligat a desenvolupar noves vacunes adaptades a les variants virals emergents. Aquest ingent volum d'informació immunològica i virològica i les tecnologies emergents han de permetre dissenyar vacunes pancoronavirus contra diferents variants virals i administrar-les en la mucosa, on la resposta immunitària és necessària contra els virus respiratoris.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2024-12-09

Número

Secció

Articles