De ceguesa, petjades i biaix de gènere a la biologia: dades i reflexions

Autors/ores

  • Neus Carbó Carbó Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona

  • DOI: 10.2436/20.1501.02.224

Paraules clau:

ceguesa de gènere, petjada inconscient, propagació d’estereotips, paradoxa en biociències, corresponsabilitat en liderar el canvi

Resum

Tot i que, a l’àmbit de les biociències, els números tant del personal docent i investigador com de l’alumnat tendeixen a donar una imatge aparentment de poca desigualtat vers el gènere femení, persisteixen, tanmateix, biaixos ocults, probablement molt arrelats a la nostra cultura, que fan que també al nostre entorn es pugui parlar de ceguesa de gènere. Així, fins i tot amb una anàlisi senzilla, es poden identificar ràpidament conceptes com ara el sostre de vidre o la fuga de talent femení (leaky pipeline, literalment, ‘canonada que goteja’) en les carreres acadèmiques de les biociències. Fins i tot entre les alumnes, un col·lectiu jove i plenament format en conceptes de gènere, es de­tecta un biaix a l’hora d’adjudicar característiques de «bon docent» a figures masculines més que no pas a les femenines. És el moment de replantejar a tots els nivells (personal docent investigador, caps de grup i projectes, alum­nat) quins són els estereotips de gènere que encara arrosseguem i que cal canviar per a combatre definitivament aquesta ceguesa implícita de gènere.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Neus Carbó Carbó, Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona

Llicenciada (1988) i doctora (1996 - premi extraordinari de doctorat) en biologia per la Universitat de Barcelona (UB). Des de l’abril de 2005 soc professora agregada del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular (DBBM) de la Facultat de Biologia de la UB, amb docència continuada en els diversos graus de la Facultat de Biologia, així com en el Màster de Biotecnologia Molecular. Poc després d’aconseguir la meva plaça fixa, havent passat per places precàries de professora durant força anys, vaig establir la meva pròpia línia de recerca sobre noves teràpies en càncer. He publicat més de noranta treballs en revistes internacionals, la majoria sobre investigació del càncer, he dirigit cinc tesis doctorals, diversos treballs de final de màster (TFM) i múltiples treballs de final de grau (TFG). Entre 2007 i 2011 vaig entrar en l’àmbit de la gestió departamental, exercint de secretària del departament, i des del gener de 2019 compagino les tasques acadèmiques i de recerca amb la gestió institucional: soc membre de l’equip deganal de la Facultat de Biologia (secretària acadèmica i presidenta de les Comissions de Doctorat i d’Igualtat). Vaig participar en l’elaboració del III Pla d’Igualtat de la UB, formo part de la Comissió d’Igualtat de la UB i de la Comissió de Seguiment del III Pla d’Igualtat de la UB.

Descàrregues

Publicat

2024-01-24

Número

Secció

Articles