Un sentit poc explorat en ciència? Gravacions de la natura

Resum

Les emissions sonores dels animals han estat objecte d'atenció per part de l'home des de diferents punts de vista al llarg de la història: cinegètics, musicals, o simplement pel plaer d'escoltar. Per als científics i els naturalistes, l'interès pel so dels animals no ha estat menor, però es plantejava un problema difícil de resoldre: el so és fugisser i només queda en una bona memòria auditiva. No és fins al començament del segle xx que els científics troben al seu abast les eines que els han de permetre endinsar-se en el camp de la comunicació sonora dels animals d'una manera efectiva, gràcies als avenços tecnològics: un aparell per nosaltres tan familiar com és una gravadora va esdevenir tota un revolució, ja que permetia capturar el so. Posteriorment l'aparició de l'espectrògraf per a estudiar la veu va representar un altre gran salt qualitatiu. Per això, actualment l'estudi de la comunicació acústica dels animals és una branca de la ciència molt jove, està en ple desenvolupament i abasta nombrosos i diferents aspectes. Els registres sonors representen una part fonamental en els estudis bioacústics, i també són utilitzats cada cop més com a mètode de treball per a abordar altres aspectes de la biologia de les espècies. L'interès dels registres sonors per a caracteritzar les espècies recomana que els científics enregistrin sons de forma sistemàtica. El so de la natura i els registres sonors poden ser un recurs didàctic molt útil en la identificació de les vocalitzacions dels animals, però també, sobretot quan els registres reprodueixen el so ambiental, poden ajudar a divulgar i fer entenedors determinats conceptes ecològics.