Variabilitat i seqüenciació massiva de virus. El SARS-CoV-2 com a exemple

Autors/ores

  • Cristina Andrés Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
  • David Tabernero Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), Instituto de Salud Carlos III
  • Tomás Pumarola Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
  • Andrés Antón Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
  • Josep Quer Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd), Instituto de Salud Carlos III

Paraules clau:

variabilitat, virus, seqüenciació massiva, NGS, diagnòstic.

Resum

Una de les coses que hem après en els darrers dos anys, concretament amb la pandèmia del SARS-CoV-2, és que no podem emmurallar els virus per a evitar-ne la propagació, i la manera més eficaç de lluitar-hi en contra és amb una detecció i una caracterització genètica ràpides. Les pandèmies causades per virus han ocorregut, n’estem patint una i tard o d’hora en tornarem a patir. En els darrers anys, el risc de noves pandèmies s’ha incrementat degut a factors que les afavoreixen, com ara la destrucció d’espais naturals, la facilitat per a fer viatges de llarga distància en qüestió d’hores, el canvi climàtic i l’augment de concentracions humanes i activitats socials en un món cada vegada més globalitzat. En aquest sentit, la seqüenciació massiva o seqüenciació de nova generació (NGS, next generation sequencing) ha demostrat ser una eina molt poderosa que ha ajudat en el diagnòstic, en el desenvolupament de vacunes, en la identificació i el seguiment de variants i a conèixer millor la biologia del virus. La pandèmia del SARS-CoV-2 ha permès demostrar la utilitat de l’NGS i la necessitat de reforçar la xarxa de laboratoris de seqüenciació. Com més preparats estiguem, més ràpida i eficaç serà la resposta contra una possible amenaça.

Descàrregues

Número

Secció

Articles