Del clor a les dioxines passant per James Lovelock i el detector de captura d’electrons (DOI: 10.2436/20.2003.01.31) Autores/as Miquel Gassiot Matas Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull Jordi Díaz Ferrero Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull Francesc Broto-Puig Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull Lluís Comellas Riera Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull Palabras clave: clor, PCB, DDT, ECD, PCDD, PCDF, cromatografia de gasos, espectrometria de masses, quimiometria. Resumen El desenvolupament de l’anàlisi química i de les tècniques cromatogràfiques, gràcies a la gran sensibilitat dels detectors –especialment el de captura d’electrons– van contribuir de forma important a la consolidació de la consciència ecològica. El descobriment en el medi ambient de residus de DDT i d’altres pesticides, que contenen clor en la seva molècula, juntament amb residus de bifenils policlorats, va contribuir a que la societat vegi el clor, i tots aquells compostos orgànics que el contenen en la seva estructura amb gran recel. L’accident de Seveso a Itàlia i l’ús de l’Agent Taronja a la guerra del Vietnam van ser una aportació més, per a la quasi general proscripció del element químic clor. En aquest treball, tot seguint l’itinerari que suggereix el títol, es fa una revisió sobre les anàlisis de mostres ambientals de bifenils policlorats i del detector de captura electrònica. La segona part es dedica a l’anàlisi de dioxines destacant-ne alguns exemples concrets, com la determinació dedioxines en mostres de formatge mozzarella.Paraules clau: clor; PCB; DDT; ECD, PCDD, PCDF; cromatografiade gasos; espectrometria de masses; quimiometria. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Biografía del autor/a Miquel Gassiot Matas, Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull M. Gassiot, professor emèrit de la Universitat Ramon Llull a l’IQS, departament de Química Analítica, i Acadèmic Numerari de la RACA deBarcelona. Jordi Díaz Ferrero, Departament de Química Analítica, Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull J. Díaz, professor titular de la Universitat Ramon Llull a l’IQS, departament de Química Analítica, i cap del Laboratori de Dioxines del’IQS. Descargas PDF (Català) Publicado 2011-12-27 Número Núm. 10 (2011) Sección Articles Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
