Valorització de la colza com a adsorbent de metalls pesants en aigües residuals Autores/as Marina de la Cruz Universitat Autònoma de Barcelona Jingjing Zhao Universitat Autònoma de Barcelona Eduard Villagrasa Universitat Autònoma de Barcelona Cristina Palet Ballús Universitat Autònoma de Barcelona Palabras clave: Adsorció, aigües residuals, colza, metalls pesants, microorganismes. Resumen L’adsorció és una tècnica efectiva per a l’eliminació de contaminants a les aigües provinents d’activitats humanes i industrials. De fet, l’abocament de metalls pesants comporta un gran perill per al benestar humà. En aquest article, s’avaluen els mecanismes i l’eficàcia de l’adsorció de la colza per al crom(III), el cadmi(II), el coure(II) i el plom(II). També s’estudia el possible efecte dels microorganismes presents en el procés d’adsorció de la colza. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Biografía del autor/a Marina de la Cruz, Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Química. Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS-UAB) Jingjing Zhao, Universitat Autònoma de Barcelona Jingjing Zhao va néixer a la Xina. Es va doctorar en química el 2019 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment treballa a la Universitat de Shenzhen (SZU), a la Xina. El seu àmbit de recerca principal inclou l’adsorció de metalls pesants per mitjà de biomasses o biomasses modificades, i el desenvolupament de biosensors basats en la identificació per radiofreqüència per al monitoratge de la glucosa.1 Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Química. Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS-UAB)2 Universitat de Shenzhen. Key Laboratory of Optoelectronic Devices and Systems. College of Physics and Optoelectronic Engineering Eduard Villagrasa, Universitat Autònoma de Barcelona Eduard Villagrasa va néixer a Sant Vicenç de Castellet. Es va llicenciar en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va obtenir el doctorat de microbiologia al Departament de Genètica i Microbiologia l’any 2021. La seva recerca s’ha centrat a aïllar microorganismes de l’ambient natural amb capacitat per a tolerar i, alhora, acumular metalls pesants.Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències. Departament de Genètica i Microbiologia Cristina Palet Ballús, Universitat Autònoma de Barcelona Cristina Palet Ballús va néixer a Terrassa. Es va llicenciar en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va obtenir el doctorat al Departament de Química l’any 1994. Actualment és professora titular de la UAB i el seu àmbit de recerca són les tècniques de separació, aplicades a la identificació i la separació d’espècies contaminants, emprant diversos tipus de materials (cromatogràfics, membranes i/o biomassa/biocarbó modificats amb sistemes de nanopartícules).Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Química. Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS-UAB) Descargas PDF (Català) Número Núm. 20 (2021) Sección Articles Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
