Avenços recents en el desenvolupament de molècules orgàniques fotoactives per a la capa activa en cèl·lules solars orgàniques eficients Autores/as Cristina Rodríguez-Seco Institut National de la Recherche Scientifique (INRS). Énergie Matériaux et Télécommunications Research Centre, Varennes (QC, Canadà) Eugenia Martínez-Ferrero Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) Emilio Palomares Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) Palabras clave: Tecnologia fotovoltaica orgànica, polímers, molècules petites, materials electrodonadors, ful·lerè, acceptors no ful·lerens. Resumen En aquest article es descriuen els components, les diferents estructures i els principis de funcionament de les cèl·lules solars orgàniques. Es posa una atenció especial en els materials que formen part de la capa fotoactiva — tant els donadors com els acceptors—, se’n descriuen les propietats a partir de l’estructura molecular i es relacionen amb l’eficiència que assoleixen els dispositius. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Biografía del autor/a Cristina Rodríguez-Seco, Institut National de la Recherche Scientifique (INRS). Énergie Matériaux et Télécommunications Research Centre, Varennes (QC, Canadà) Cristina Rodríguez-Seco va dur a terme un doctorat en tecnologies per a nanosistemes, bioenginyeria i energia a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ, Tarragona). Recentment, acaba d’unir-se al grup del professor Ma a l’Institut National de la Recherche Scientifique (INRS, Varennes, Canadà) amb una beca Banting Postdoctoral a fi d’adquirir nous coneixements en nanomaterials per a fotocatàlisi i continuar treballant amb cèl·lules solars, i preparar així el camí cap als processos d’energia verda. Eugenia Martínez-Ferrero, Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) Eugenia Martínez-Ferrero és doctora en química, especialista en ciència de materials. Ha fet recerca en dispositius optoelectrònics, com cèl·lules solars i díodes orgànics d’emissió de llum (OLED), des de fa més de quinze anys, buscant la manera de millorar-ne l’eficiència, l’estabilitat i l’escalabilitat. És autora de més de seixanta articles relacionats amb aquests camps de recerca. Actualment treballa a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Emilio Palomares, Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) Emilio Palomares és doctor en química, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i cap de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Els seus interessos científics estan focalitzats en la preparació de materials per a la producció d’energia i les aplicacions biomèdiques — especialment en els dispositius fotovoltaics, l’electrocatàlisi, els processos de transferència de càrrega i la nanociència. És autor de més de 250 publicacions sobre aquests temes, amb un índex h de 66, i de sis patents. Descargas PDF (Català) Número Núm. 20 (2021) Sección Articles Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
