L’aerosol orgànic a Catalunya. Fonts d’emissió i toxicitat Autors/ores Clara Jaén Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) Barend L. van Drooge Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) Joan O. Grimalt Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) Paraules clau: Material particulat, aerosol orgànic, traçadors moleculars, distribució vertical, toxicitat. Resum L’aerosol orgànic (AO) present a la matèria particulada atmosfèrica és un factor determinant dels efectes adversos que provoca la contaminació atmosfèrica. En aquest estudi, diversos compostos orgànics traçadors han permès establir les principals fonts d’emissió de l’AO a tres indrets de Catalunya amb diferents problemàtiques pel que fa a la qualitat de l’aire. A més a més, l’estudi de la toxicitat en cèl·lules de pulmó dels extractes de PM10 (material particulat amb un diàmetre aerodinàmic inferior a 10 μm) d’aquests indrets indica una major afectació de les funcions cel·lulars en les mostres de les àrees semiurbana i rural que tenen una gran contribució de la crema de biomassa. D’altra banda, el mostreig vertical amb globus captius posa de manifest l’acumulació a prop de superfície d’aquests compostos en condicions d’inversió tèrmica, fet que augmenta el risc per a la salut de la població exposada. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Biografies de l'autor/a Clara Jaén, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) és graduada en química per la Universitat de Barcelona (UB) des de l’any 2018 i va obtenir el Màster Oficial en Meteorologia l’any 2020. Ha fet estades de recerca enfocades a la qualitat de l’aire a l’Institut de Geoquímica de Guanghzhou i al grup de Modelització Atmosfèrica de Mesoescala i Microescala de la UB. Actualment és estudiant de doctorat a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), on estudia els canvis en la composició de contaminants orgànics en la matèria particulada atmosfèrica i les condicions meteorològiques que afecten els episodis d’alta contaminació. Barend L. van Drooge, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) és llicenciat en ciències ambientals als Països Baixos des de l’any 1998 i doctor en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2004. Després d'haver fet una estada postdoctoral al Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea (Itàlia), actualment és científic titular a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) des del 2020. La seva recerca gira entorn de l’estudi dels contaminants atmosfèrics, el seu mode de transport i el seu impacte en la salut i el medi natural en zones remotes, rurals i urbanes. Joan O. Grimalt, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) és enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) des de l’any 1978, llicenciat en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 1979, doctor en ciències químiques per la UAB des del 1983 i professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del 1992. Va ser director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) entre 2008 i 2018 i director del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID-CSIC) entre 2012 i 2018. Geoquímic orgànic ambiental de trajectòria llargament llorejada, ha dedicat la seva investigació a l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors del canvi climàtic i de l’estat de salut dels ecosistemes i organismes (incloent-hi els humans). Descàrregues PDF Número Núm. 21 (2022) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
