L’aerosol orgànic a Catalunya. Fonts d’emissió i toxicitat

Autors/ores

  • Clara Jaén Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)
  • Barend L. van Drooge Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)
  • Joan O. Grimalt Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

Paraules clau:

Material particulat, aerosol orgànic, traçadors moleculars, distribució vertical, toxicitat.

Resum

L’aerosol orgànic (AO) present a la matèria particulada atmosfèrica és un factor determinant dels efectes adversos que provoca la contaminació atmosfèrica. En aquest estudi, diversos compostos orgànics traçadors han permès establir les principals fonts d’emissió de l’AO a tres indrets de Catalunya amb diferents problemàtiques pel que fa a la qualitat de l’aire. A més a més, l’estudi de la toxicitat en cèl·lules de pulmó dels extractes de PM10 (material particulat amb un diàmetre aerodinàmic inferior a 10 μm) d’aquests indrets indica una major afectació de les funcions cel·lulars en les mostres de les àrees semiurbana i rural que tenen una gran contribució de la crema de biomassa. D’altra banda, el mostreig vertical amb globus captius posa de manifest l’acumulació a prop de superfície d’aquests compostos en condicions d’inversió tèrmica, fet que augmenta el risc per a la salut de la població exposada.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Clara Jaén, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

és graduada en química per la Universitat de Barcelona (UB) des de l’any 2018 i va obtenir el Màster Oficial en Meteorologia l’any 2020. Ha fet estades de recerca enfocades a la qualitat de l’aire a l’Institut de Geoquímica de Guanghzhou i al grup de Modelització Atmosfèrica de Mesoescala i Microescala de la UB. Actualment és estudiant de doctorat a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), on estudia els canvis en la composició de contaminants orgànics en la matèria particulada atmosfèrica i les condicions meteorològiques que afecten els episodis d’alta contaminació. 

Barend L. van Drooge, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

és llicenciat en ciències ambientals als Països Baixos des de l’any 1998 i doctor en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2004. Després d'haver fet una estada postdoctoral al Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea (Itàlia), actualment és científic titular a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) des del 2020. La seva recerca gira entorn de l’estudi dels contaminants atmosfèrics, el seu mode de transport i el seu impacte en la salut i el medi natural en zones remotes, rurals i urbanes.

Joan O. Grimalt, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

és enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) des de l’any 1978, llicenciat en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 1979, doctor en ciències químiques per la UAB des del 1983 i professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del 1992. Va ser director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) entre 2008 i 2018 i director del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID-CSIC) entre 2012 i 2018. Geoquímic orgànic ambiental de trajectòria llargament llorejada, ha dedicat la seva investigació a l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors del canvi climàtic i de l’estat de salut dels ecosistemes i organismes (incloent-hi els humans). 

Descàrregues

Número

Secció

Articles