Pràctica religiosa i pràctica etnogràfica: la Ŷama’at at-Tabligh ad-Da’wa’ i el Raval

Resumen

El treball de camp a què es remet aquest text proposa l’observació i anàlisi de la pràctica religiosa i les representacions de la Ŷama’at at-Tabligh ad-Da’wa’ a la ciutat de Barcelona partint de dos recorreguts paral·lels: d’una banda, la reconstrucció històrica de les trajectòries del moviment des del seu moment fundacional fins a la seva arribada a Barcelona a principis dels anys vuitanta, fins a consolidar-se aquí a dia d’avui; de l’altra, una reconstrucció tant de la història com de l’evolució urbanística de l’espai en què se situen la investigació i gran part dels espais associatius
i d’oració, dels actors socials i de les accions que en configuren la pràctica religiosa, és a dir, el Raval i en particular l’«Illa Robadors». A partir d’aquí es proposa l’anàlisi de com els mateixos membres de la Ŷama’at at-Tabligh construeixen els marcs i espais d’interacció i presentació del Tabligh mitjançant la seva praxi religiosa comunitària i, a més, l’article convida a pensar com, arran de determinades lectures d’aquestes pràctiques i dels espais urbans concrets on es porten a terme, se’n deriven altres representacions del moviment i dels participants dels seus
moments i marcs d’interacció. Així, el text tracta d’analitzar les condicions i els termes en què la investigació d’un fenomen religiós com aquest pot produir-se de manera situada.

Paraules clau: etnografia, pràctica religiosa, Ŷama’at at-Tabligh ad-Da’wa’, oratori Tariq ibn Ziyad, Raval.