La Música programàtica, una nova música per a la societat del s. XIX Autores/as Magda Polo i Pujadas Resumen Los cambios que se producen en el ámbito de la recepción musical de la sociedad del siglo XIX propician la construcción de un nuevo escenario teórico que permite considerar la música, tanto desde el punto de vista estético como sociológico, de manera diferente a como se había hecho antes del romanticismo. En este sentido, el debate entre la música pura una música de cuño netamente burgués, y la música programática una música que tiene como propósito de acercar la música a la sociedad, potencia de manera contundente la proclamación dentro de un contexto más materialista que idealista de nuevos parámetros que marcan la recepción-comprensión de la música del romanticismo. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas Text complet (Català) Publicado 2001-03-22 Número Núm. 10 : desembre 1999 Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Sociologia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a l’Associació Catalana de Sociologia (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Sociologia.Els autors responen davant l’Associació Catalana de Sociologia de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.l’Associació Catalana de Sociologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
