Persones grans institucionalitzades a Catalunya: quantes són i com són? Autors/ores Pilar Zueras Castillo Centre d'Estudis Demogràfics - Universitat Autònoma de Barcelona Marc Ajenjo i Cosp Centre d'Estudis Demogràfics - Universitat Autònoma de Barcelona Paraules clau: persones grans, formes de convivència, institucionalització, xarxa familiar Resum La població més gran de seixanta-cinc anys institucionalitzada a Catalunya és un col·lectiu en augment constant, tant per les millores en termes de supervivència com per l’expansió de la institucionalització en les darreres dècades. Tot i que en termes relatius el 2011 només comprèn el 4 % de la població de seixanta-cinc anys o més, la seva prevalença augmenta de manera molt important a partir de l’edat de vuitanta anys. Cal conèixer la composició d’aquesta població per a corregir els biaixos que representa el fet que quedi sistemàticament fora d’observació en les enquestes adreçades a llars privades que s’utilitzen en les anàlisis sociològiques. Utilitzem dades per a Catalunya de les quatre darreres edicions censals (1981, 1991, 2001 i 2011) amb el doble objectiu de quantificar la població de seixanta-cinc anys o més que no viu a llars privades i d’estudiar-ne l’evolució en les tres darreres dècades. L’estudi es complementa amb l’anàlisi de l’Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya (ESPI, 2006) amb la finalitat de caracteritzar el perfil de la població que viu a centres assistencials. Es tracta d’una població molt femenina i envellida però que no és homogènia. El perfil majoritari respon al de dona vídua més gran de vuitanta anys, de baix nivell educatiu i d’ingressos, que prèviament vivia sola, que té problemes de dependència funcional o de salut mental i que declara haver-hi ingressat per problemes de salut o autonomia. No obstant això, l’article identifica altres grups força diferenciats. Els resultats revelen la importància no només del deteriorament de la salut en el procés d’institucionalització, sinó també de la presència o absència d’una xarxa familiar que esdevé un recurs important a l’hora d’afrontar el procés d’envelliment al domicili, sigui per necessitat d’assistència o cura, o per la companyia i el benestar personal que pot proporcionar.Paraules clau: persones grans; formes de convivència; institucionalització; xarxa familiar. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF Publicat 2015-07-31 Número Núm. 31-2 (2016) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Sociologia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a l’Associació Catalana de Sociologia (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Sociologia.Els autors responen davant l’Associació Catalana de Sociologia de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.l’Associació Catalana de Sociologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
