Poder i llengües a Catalunya Autors/ores Emili Boix Fuster Resum S'analitzen algunes concepcions de poder per relacionar-lo amb la competència, l'ús i les mentalitats lingüístiques. Es tria el concepte i l'esquema de la vitalitat etnolingüística subjectiva per obtenir una guia del que caldria conèixer per descriure els poders en una determinada societat. Finalment, s'analitza fins a quin punt la llengua catalana s'identifica amb el poder a Catalunya. S'exemplifica aquesta relació llengua-poder en dos casos concrets: les dades d'identitat i de transmissió lingüística intergeneracional a la Regió Metropolitana de Barcelona i la lluita entre grups de pressió durant el procés d'elaboració de la Llei de política lingüística l'any 1997. Descàrregues Text complet Publicat 2005-10-27 Número Núm. 20 : desembre 2004 Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Sociologia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a l’Associació Catalana de Sociologia (filial de l'Institut d'Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista Catalana de Sociologia.Els autors responen davant l’Associació Catalana de Sociologia de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l'obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.l’Associació Catalana de Sociologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l'eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari en el text o en el material gràfic- a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s'autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
