Els orgues de Montserrat (II): des del 1811 fins al 2009 Autores/as Ramon Oranias i Orga Resumen Pau Obradors, el 1830, bastí el gran instrument de la basílica. La seva obra serà continuada, en el temps, pel mallorquí Joan Puig i per Miquel Bertran. L'arribada d'un nou director de l'Escolania, el pare Guzmán, propicià l'establiment d'un nou instrument a l'església, el d'Eusebi Nicolau, el 1890. L'activitat musical, després de les festes de la celebració del mil·lenari del trobament de la Sagrada Imatge, motivà l'establiment d'un nou orgue, el 1896, encarregat a Aquilino Amezua. L'establiment a Collbató de l'orguener Silvio Puggina donà un nou orgue als escolans, el 1922. El de Nicolau passà a la Sala d'Assaig dels petits cantors. L'avançament de la reforma propugnada pel Concili II del Vaticà motivà, el 1958, l'establiment de l'orgue d'Amezua com a orgue de cor en el cor inferior i únic instrument de la basílica. Fou reformat i ampliat per Rafael Puignau, d'OESA, que li va donar una tímbrica neoclàssica. Després de reparacions successives (1968 i 1992), es retirà definitivament el 2009. També cal esmentar els dos instruments de Gabriel Blancafort, a la capella del cambril (1969) i a l'oratori de Sant Fructuós (1970). Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas Text complet (Català) Publicado 2020-01-15 Número Vol. 12 (2019) Sección Artículos Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a la Revista Catalana de Musicologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Musicologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Revista Catalana de Musicologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Musicologia de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Musicologia de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Musicologia en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Musicologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
