Naturalismo y metáfora en la "música" pintada de Santo Domingo de Orihuela, San Pedro de Agost i la Immaculada de Onil (1695- ca. 1730)

Autors/ores

  • Juan Pérez Berná

Resum

En la meva tesi doctoral, La capilla de música de la catedral de Orihuela. Las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), es destaca per primera vegada la rellevància musical de tres frescos conservats en tres temples alacantins. Tots tres, coetanis de Mathias Navarro, representen la glòria celestial, en la qual el Pare Etern apareix envoltat d'àngels cantors i instrumentistes. La glòria pintada a Sant Domènec d'Oriola el 1695 per Bartomeu Albert el Vell recrea amb una factura notable la visió celestial de Dante, concedint a la música un protagonisme que no trobem en altres frescos coetanis. Les glòries pintades unes dècades després a Agost i Onil incideixen igualment en la iconografia musical, en aquest cas, recreada amb força naturalisme. En aquesta comunicació s'aborda la lectura simbòlica que la música adquireix en tots els frescos, el naturalisme de les representacions organològiques i la relació entre elles, i la pràctica musical de la capella oriolana durant el període del mestre esmentat, que, en el cas d'Agost i Onil, es derivaria del seu possible autor: el músic pintor Bartomeu Albert el Jove, fill del pintor homònim i membre des de nen de la capella esmentada.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2013-02-21

Número

Secció

Articles