Activació del sistema immunitari de les plantes: inducció de resistència i reducció de malalties

Resum

Aquest article pretén fer una revisió breu de l’activació del sistema immunitari de les plantes, la qual ha estat molt estudiada en els últims cinquanta anys. Aquesta activació està induïda per patògens (microorganismes, nematodes i insectes) i també per organismes beneficiosos colonitzadors de la rizosfera i estímuls químics, i té un paper important en la reducció de diverses malalties i plagues. Hi estan implicades dues rutes de senyalització de la defensa: la dependent de l’àcid salicílic, o resistència sistèmica adquirida (RSA o SAR, de l’anglès systemic acquired resistance), i la independent de l’àcid salicílic, o resistència sistèmica induïda (RSI o ISR, de l’anglès induced systemic resistance). La primera està lligada a la resposta de les plantes davant l’atac de patògens mitjançant la síntesi de la fitohormona àcid salicílic i de proteïnes relacionades amb la patogènesi. La segona ruta comporta respostes de les plantes a organismes beneficiosos, i les hormones implicades són l’àcid jasmònic i l’etilè. Tanmateix, es presenten diversos resultats experimentals que avalen la implicació d’altres hormones en la modulació d’ambdues rutes.Bacteris i fongs rizosfèrics, com Trichoderma asperellum, soca T34, potencien les respostes sistèmiques, incrementant la capacitat defensiva de les plantes contra un ampli rang de patògens. Altres treballs mostren com les alteracions en el contingut dels exsudats radiculars de les plantes davant l’atac dels patògens les ajuden a mantenir poblacions d’organismes beneficiosos. Utilitzar compost de sansa com a substrat de cultiu activa respostes de defensa de les plantes via RSA, cosa que ocasiona un estrès positiu o eustrès sense cap efecte negatiu en el seu creixement i amb un efecte beneficiós en la defensa enfront de patògens.