Segrest de carboni en pedreres rehabilitades amb sòls adobats amb fangs de depuradora

Autors/ores

  • Robert Gonzalez-Campistany Universitat Autònoma de Barcelona
  • Vicenç Carabassa-Closa Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
  • Josep M. Alcañiz-Baldellou Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); Universitat Autònoma de Barcelona

Paraules clau:

segrest de carboni, restauració d’activitats extractives, rehabilitació de sòls, fangs de depuradora.

Resum

La problemàtica actual del canvi climàtic fa necessària la recerca d’alternatives viables per a intentar pal·liar-lo. Una de les múltiples opcions és contribuir a la reducció del CO2 atmosfèric segrestant carboni (C) en el sòl. La recuperació d’àrees degradades, com les afectades per activitats extractives, pot permetre incrementar el C orgànic segrestat en el sòl al mateix temps que es restaura la zona. En aquest treball s’han estudiat els canvis quantitatius i qualitatius, en divuit anys, del C orgànic del sòl en una pedrera de calcàries dolomítiques rehabilitat mitjançant terres adobades amb fangs de depuradora. Concretament, s’han comparat parcel·les adobades amb una mescla de terra i fangs de depuradora urbana amb d’altres de restaurades només amb terra de la zona (control). Es disposa de mostres agafades el novembre de l’any 1996, un mes després de l’estesa de les terres, i d’altres de la primavera del 2014. S’ha analitzat el C oxidable amb dicromat de potassi (C orgànic total) i també altres formes més estables del carboni, com el C no hidrolitzable amb àcid clorhídric i el C insoluble en medi alcalí (humines). Els resultats mostren que el contingut de C orgànic ha augmentat significativament passats divuit anys tant en parcel·les tractades amb fangs de depuradora com en les parcel·les de control. També s’ha observat que els sòls tractats amb fangs presenten valors més elevats de C no hidrolitzable i de C insoluble en medi alcalí que les parcel·les de control. Així doncs, considerant el període 1996-2014, la restauració usant fangs de depuradora com a esmena del sòl ha suposat un segrest net de 26 Mg C · ha–1 en comparació dels 19 Mg C · ha–1 en el sòl de control. Per tant, es pot afirmar que l’aplicació de fangs pot contribuir a accelerar i augmentar el segrest de C en sòls restaurats que han sofert activitats extractives.

Paraules clau: segrest de carboni, restauració d’activitats extractives, rehabilitació de sòls, fangs de depuradora.

Descàrregues

Número

Secció

Articles