Xylella fastidiosa a la conca mediterrània

Autors/ores

  • Vicente Dalmau-Sorlí Generalitat Valenciana
  • Amparo Ferrer-Matoses Generalitat Valenciana
  • Josep A. Jaques-Miret Universitat Jaume I (UJI)
  • Miguel A. Miranda Universitat de les Illes Balears (UIB)
  • Antonio Vicent Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)

Paraules clau:

sanitat vegetal, quarantena, Balears, Alacant, bacteris fitopatògens, insectes vectors.

Resum

Xylella fastidiosa Wells, Raju, Hung, Weisburg, Parl & Beemer (Gammaproteobacteria, Xanthomonadales, Xanthomonadaceae) és un bacteri que causa diverses malalties en plantes, algunes de molt greus i incurables. Pel seu origen americà, la presència limitada a la Unió Europea (UE) i les greus conseqüències de la seua introducció, es considera patogen de quarantena. X. fastidiosa subsp. pauca es detectà per primera vegada a la conca mediterrània el 2013 al sud d’Itàlia, moment en què afectava greument les oliveres amb la síndrome del declivi ràpid de l’olivera (DRO), una malaltia letal per a la majoria de varietats d’aquest cultiu. Posteriorment, han anat apareixent en altres països nous brots de les subespècies pauca, multiplex i fastidiosa, i actualment n’hi ha sota control oficial a tot el quadrant nord-occidental de la conca mediterrània i a Israel. A Europa s’han trobat tres espècies d’insecte vector: Neophilaenus campestris (Fallen), Philaenus italosignus Drosopoulos & Remane i Philaenus spumarius L. Tot i que l’erradicació ha estat la principal mesura fitosanitària contra aquest patogen a la UE des de la primera detecció, l’extensió i les característiques geogràfiques de l’àrea afectada han fet que en alguns casos, com a les Balears i al sud d’Itàlia, s’haja autoritzat l’estratègia de la contenció. A mitjà i llarg termini, la gestió d’aquest patogen s’orienta a l’obtenció de varietats tolerants o resistents, com s’està fent ja amb l’olivera a Itàlia.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Vicente Dalmau-Sorlí, Generalitat Valenciana

Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Generalitat Valenciana, València

Amparo Ferrer-Matoses, Generalitat Valenciana

Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Generalitat Valenciana, València

Josep A. Jaques-Miret, Universitat Jaume I (UJI)

Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I (UJI), Castelló de la Plana

Miguel A. Miranda, Universitat de les Illes Balears (UIB)

Universitat de les Illes Balears (UIB), grup de recerca de Zoologia Aplicada i de la Conservació, Palma de Mallorca

Departament de Producció i Protecció Agroalimentària, Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua
(INAGEA), Palma de Mallorca

Antonio Vicent, Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)

Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia, Montcada (València)

Descàrregues

Número

Secció

Articles