Una Escuela desconocida del exilio: la polémica en torno al Instituto Hispano Mexicano Ruiz de Alarcón = An unknown school of exile: the controversy surrounding the Instituto Hispano Mexicano Ruiz de Alarcón

Autores/as

  • Sandra García de Fez

Resumen

Con la llegada de los exiliados republicanos españoles, México consolidó el apoyo a la Segunda República Española, haciendo del país un lugar de refugio para los perseguidos por la represión franquista. Un nutrido grupo de docentes formaban parte de este colectivo y buena parte del cual encontró trabajo y una continuidad a su actividad pedagógica, en los centros educativos creados por las instituciones republicanas en el destierro. El Instituto Ruiz de Alarcón fue uno de los primeros en instituirse y el de más corta existencia (1939-1943). Su controvertido cierre no puede ser entendido sin considerar el escenario político del exilio y el ejercicio de los organismos de ayuda establecidos ad hoc. La polémica entre dos socialistas adversarios, Indalecio Prieto y Juan Negrín, estuvo en el fondo de la clausura del Instituto y la fundación del Colegio Madrid. Jesús Revaque Garea, personaje clave en esta cuestión, fue nombrado supervisor de asuntos educativos por la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles (Jare) y realizó un demoledor informe sobre el Ruiz de Alarcón presentando un proyecto pormenorizado para un nuevo colegio. A los trances propios del exilio, se les unían las polémicas políticas que ensombrecían aún más, la tan anhelada unidad republicana tan necesaria para recuperar el proyecto republicano malogrado.

Descargas

Publicado

2011-07-13

Número

Núm. 17 (2011): gener-juny

Sección

Ensayos y estudios

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.