Quin paper pot jugar la història de l’educació en el marc de la història pública? Una mirada retrospectiva a 50 anys de participació en la historiografia educativa…
Paraules clau:
història pública, història de l'educació, educació i museus escolars, educacionalització, BildungResum
Aquest article sobre la relació entre la història de l’educació (és a dir, la meva pròpia investigació al llarg de les darreres cinc dècades) i la història pública fa referència al discurs d’obertura d’una trobada de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. En lloc d’enumerar aquí els paràgrafs successius, exposo breument les dues reflexions subjacents: (1) Tot i que no sóc un especialista en el camp de la «història pública», crec que qualsevol investigació històrica publicada, encara que els seus resultats apareguin només a revistes d’elit (d’alt nivell?) per a especialistes arriba a l’espai «públic». Però moltes persones –inclosos intel·lectuals– han perdut el contacte amb les biblioteques i, per tant, també amb els llibres impresos i les revistes… La qual cosa, per descomptat, no impedeix que els mateixos autors s’esforcin per obrir els seus coneixements adquirits a un públic ampli, per exemple, mitjançant publicacions en el seu propi idioma (i no només en anglès), i/o mitjançant conferències, col·laborant en exposicions, etc. (2) En aquest sentit, he adquirit experiència principalment a través del món de l’educació i dels museus escolars. I allà he vist que molts museus, sovint també obligats pel govern que els patrocina, es desviuen per assolir els objectius d’una suposada missió educativa. Però si he après alguna cosa de la història de l’educació és que la veritable educació mai no funciona segons les estratègies preprogramades de cap pla didàctic. Més aviat, la Bildung, en l’antic sentit alemany de la paraula, ha de basar-se en veritables trobades. Per descomptat, això no impedeix que els museus escullin acuradament el seu material en funció d’aquest possible diàleg pedagògic, sense perdre de vista, però, el seu fonament científic. Més que més, com a llocs de treball per al desenvolupament d’aquest coneixement historicopedagògic, els museus també poden contribuir a aquesta tasca científica. El que alhora no ha de implicar una relació jeràrquica de les tasques científiques sobre les pedagògiques, per exemple, en termes de personal.
Descàrregues
Descàrregues
Publicat
Número
Secció
Llicència
- Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
- Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
- És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
- La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
- Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
- La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.