Quin paper pot jugar la història de l’educació en el marc de la història pública? Una mirada retrospectiva a 50 anys de participació en la historiografia educativa…

Resum

Aquest article sobre la relació entre la història de l’educació (és a dir, la meva pròpia investigació al llarg de les darreres cinc dècades) i la història pública fa referència al discurs d’obertura d’una trobada de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. En lloc d’enumerar aquí els paràgrafs successius, exposo breument les dues reflexions subjacents: (1) Tot i que no sóc un especialista en el camp de la «història pública», crec que qualsevol investigació històrica publicada, encara que els seus resultats apareguin només a revistes d’elit (d’alt nivell?) per a especialistes arriba a l’espai «públic». Però moltes persones –inclosos intel·lectuals– han perdut el contacte amb les biblioteques i, per tant, també amb els llibres impresos i les revistes… La qual cosa, per descomptat, no impedeix que els mateixos autors s’esforcin per obrir els seus coneixements adquirits a un públic ampli, per exemple, mitjançant publicacions en el seu propi idioma (i no només en anglès), i/o mitjançant conferències, col·laborant en exposicions, etc. (2) En aquest sentit, he adquirit experiència principalment a través del món de l’educació i dels museus escolars. I allà he vist que molts museus, sovint també obligats pel govern que els patrocina, es desviuen per assolir els objectius d’una suposada missió educativa. Però si he après alguna cosa de la història de l’educació és que la veritable educació mai no funciona segons les estratègies preprogramades de cap pla didàctic. Més aviat, la Bildung, en l’antic sentit alemany de la paraula, ha de basar-se en veritables trobades. Per descomptat, això no impedeix que els museus escullin acuradament el seu material en funció d’aquest possible diàleg pedagògic, sense perdre de vista, però, el seu fonament científic. Més que més, com a llocs de treball per al desenvolupament d’aquest coneixement historicopedagògic, els museus també poden contribuir a aquesta tasca científica. El que alhora no ha de implicar una relació jeràrquica de les tasques científiques sobre les pedagògiques, per exemple, en termes de personal.