Entre o indivíduo e o coletivo: análise dos Centros Cívicos Escolares durante a ditadura civil-militar brasileira (1971-1985)

Autores/as

  • Mauro Castilho Gonçalves Universidade de Taubaté, São Paulo (Brasil)
  • Karina Clécia da Silva Guilherme São José dos Campos, São Paulo (Brasil)
  • Helder Henriques Instituto Politécnico de Portalegre y Universidade de Coimbra (Portugal)

Palabras clave:

Dictadura Civil-Militar, Centros Cívicos Escolares, Juventud.

Resumen

La investigación presentada se centra en el estudio de los Centros Cívicos Escolares (CCE), creados en las escuelas de titularidad pública y privada, durante el período de la dictadura civil-militar brasileña (1971-85). El CCE eran unos organismos estudiantiles coordinados por los consejeros de Educación Moral y Cívica (EMC), una asignatura aprobada a través del Decreto Federal núm. 869/1969 y modificada al cabo de dos años por el Decreto-Ley núm. 68.065/1971 –el cual también aprobó la creación de la Comisión Nacional de Moral y Civismo (CNMC)–. Esta legislación ayudó a que se empezaran a implementar las llamadas «actividades extraescolares», lo que provocó que los estudiantes se movilizaran y se involucraran en diversas actividades relacionadas con el deporte, el ocio y la formación cívica-cultural. Estos centros tenían como principal objetivo animar a los jóvenes estudiantes a que se reunieran –bajo la atenta mirada del equipo directivo de la escuela– e hicieran difusión de aquellos valores ideológicos promovidos por la intelectualidad que entonces ostentaba el poder de Brasil. El estudio, una vez analizadas las informaciones obtenidas gracias a la documentación conservada en las escuelas y en las fuentes orales consultadas, se centra en analizar cómo los CCE se apropiaron y ejecutaron las directrices oficiales emitidas por el Ministerio de Educación de Brasil. A nivel geográfico, la investigación se ha acotado a aquellas escuelas ubicadas en la región del valle de Paraíba (estado de São Paulo), ya que en sus archivos se conserva documentación de gran relevancia para el estudio que presentamos. Esta información también se ha complementado con la obtenida a través de los testimonios orales. En cuanto a los procedimientos utilizados, se han empleado los modelos de análisis, así como el método, propuestos por los historiadores Edward Palmer Thompson y Carlo Ginzburg. Concretamente se han utilizado las categorías de experiencia y signos, en la interlocución entre individuo y colectivo, las cuales son inherentes a todo proceso histórico.

Palabras clave: Dictadura Civil-Militar, Centros Cívicos Escolares, Juventud.

Descargas

Número

Núm. 35 (2020): gener-juny

Sección

Tema monográfico

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.