La educación lenta en perspectiva histórica: conceptualización, desarrollo y concreción en las iniciativas de Madre de día Waldorf en España

Autores/as

  • Patricia Quiroga Uceda Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya)
  • Silvia Sánchez Serrano Universidad Complutense de Madrid (Espanya)

Palabras clave:

Educación lenta, pedagogía Waldorf, Madre de Día, Rudolf Steiner, educación infantil.

Resumen

Este artículo aborda el desarrollo y concreción de la educación lenta en las iniciativas de Madre de Día Waldorf. Dichas iniciativas son una modalidad de «homeschooling» para la etapa de educación infantil en la que una profesional de la educación se hace cargo en su propia casa de 4 o 5 niños y niñas y cuyas edades oscilan entre los cuatro meses a los cinco años. Las Madre de Día emergen como un cuestionamiento a la aceleración de los tiempos pedagógicos y proponen como alternativa una atención a la infancia en sintonía con los principios de la educación lenta. En este sentido, el primer objetivo de este artículo consiste en explorar los vínculos teóricos de las Madre de Día con la educación lenta. Posteriormente, se aborda en perspectiva histórica y teórica la propuesta de la pedagogía Waldorf para la educación infantil. Esta investigación concluye con un análisis de algunos aspectos más destacados de las Madres de Día Waldorf en España tales como su recorrido histórico, la regulación existente, la formación de estas profesionales, las razones que motivan la elección de estos proyectos por parte de las familias, la estructura de una jornada, así como los frentes de crítica más destacadas hacia este tipo de iniciativas.

Palabras clave: Educación lenta, pedagogía Waldorf, Madre de Día, Rudolf Steiner, educación infantil.

Biografía del autor/a

Patricia Quiroga Uceda, Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya)







Descargas

Número

Núm. 34 (2019): juliol-desembre

Sección

Tema monográfico

Licencia

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.