El tratamiento de las emociones en la teoría de la educación de Richard Stanley Peters y la tradición anglosajona del siglo xx

Resum

L’article proposa recuperar els treballs que R. S. Peters va desenvolupar en el marc de la filosofia analítica durant els anys 60 i 70 del segle xx per considerar la seva pertinència vers l’actual anàlisi educativa de les emocions. Les emocions en l’actualitat són un tema central en l’educació, en part a causa de les contribucions de la intelligència emocional i les versions educatives sobre l’aprenentatge social i emocional (SEL i SEAL). Si bé aquestes propostes han rebut, en general, una bona acollida, des de la tradició anglosaxona han sorgit els darrers anys algunes veus crítiques que, des de la filosofia de l’educació, posen en qüestió el seu rigor conceptual i assenyalen la falta de consideració del caràcter moral de l’experiència afectiva. Les anàlisis de Peters permeten abordar les dues mancances de l’actual tractament educatiu de les emocions:
la definició precisa del fenomen, un aspecte que Peters aborda a través de la dicotomia activitat-passivitat; i la relació de les emocions amb la moral, que Peters reflectia a través de la diferenciació entre emoció i motiu. El desenvolupament de l’article tractarà de mostrar la vigència d’aquestes distincions. Per això, les contribucions de Peters es presenten relacionades amb alguns treballs actuals sobre l’educació de les emocions, especialment els de David Carr, qui també reclama la importància de considerar les emocions en relació amb les dimensions cognitiva i moral. L’article finalitza emfasitzant la necessitat d’integrar els nous pressuposts en l’educació de les emocions amb les anàlisis que, des de mitjan segle xx, es fan del fenomen emocional.

Paraules clau: educació de les emocions, David Carr, Richard S. Peters, història de l’educació, desenvolupament moral, desenvolupament cognitiu.