Intel·ligència Artificial: una nova gramàtica o la fi del coneixement? Lliçons per als historiadors de l’educació

Resum

En aquest article, connectem la intel·ligència artificial (IA) amb la història de l’educació responent quatre preguntes clau: (a) Què ens pot ensenyar la història de l’educació sobre el futur de la IA a l’educació? (b) Com està afectant la IA el nostre coneixement sobre les històries educatives? (c) Com es pot utilitzar la IA en l’ensenyament de la història de l’educació? (d) Com pot servir la IA com a eina de recerca dins de la història de l’educació com a disciplina acadèmica?
Concloem el següent: (a) Si els professors no adapten les maneres en què avaluen els estudiants, la IA no canviarà la gramàtica escolar existent. L’aprenentatge personalitzat és una possibilitat, però només si primer es produeixen canvis sistèmics. (b) La IA pot ser una eina valuosa per adquirir coneixements sobre la història de l’educació, però és essencial equilibrar-ne el raonament inductiu amb un enfocament hipoteticodeductiu, implicar els estudiants en l’anàlisi crítica i continuar buscant fonts primàries. (c) Els creadors d’imatges basats en IA es poden utilitzar als tallers d’història de l’educació per millorar la comprensió tant de la IA com del passat educatiu generat a través d’imatges. (d) Els creadors d’imatges es poden utilitzar per a la denotació i connotació, o per visualitzar memòries individuals de l’escola, o construir de manera col·laborativa realitats històriques de l’escola, fomentant un «passat viu».