Del paradigma binomial al context generalitzat de mobilització estudiantil a Espanya (1965-1969)

Autors/ores

Resum

A l’hora d’apropar-se al prolífic tema del moviment estudiantil antifranquista, emergeix amb claredat i validesa axiomàtica una realitat: fins a la segona meitat dels anys seixanta, Madrid i Barcelona van ser l’epicentre de les accions contestatàries per part dels universitaris. Un cop es va produir l’«explosió demogràfica» i van començar a arribar nous estudiants als campus, amb un perfil socioeconòmic diferent, amb inquietuds i necessitats distintes, es va posar de manifest que les velles estructures acadèmiques suposarien un problema per a la massa estudiantil. Aquest fenomen es va estendre de manera excepcional per tots els districtes universitaris, no n’existeix cap en què no es produís un conat de protesta. El monopoli exercit per ambdues capitals quedaria més que superat, tot iniciant-se una nova etapa de la protesta universitària.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2025-07-28

Com citar

Calvo Romero, S. (2025). Del paradigma binomial al context generalitzat de mobilització estudiantil a Espanya (1965-1969). Educació I Història: Revista d’Història De l’Educació, (46), 93–121. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/154181