El aprendizaje del “Cuatro” en Venezuela, un caso de educación informal y no formal a lo largo de seis décadas de publicaciones

Autors/ores

Paraules clau:

educació informal, música veneçolana, cuatro, manuals de cuatro

Resum

Aquest treball aborda les característiques i la importància dels mètodes i manuals que tenen com a propòsit facilitar l'aprenentatge del cuatro com a instrument acompanyant de la cançó popular, no lírica. Ubiquem aquest recurs d'aprenentatge musical autònom, en el marc d'una llarga tradició d'educació informal a Veneçuela. Acotem les publicacions entre mitjans dels anys 50 del s. XX, fins a la segona dècada del s. XXI, amb l'aparició de llocs i plataformes en línia que han ampliat continguts i recursos, mantenint característiques que han demostrat el seu èxit pedagògic a través del temps. Es comenta la rellevància social del cuatro, així com algunes iniciatives en educació no formal que donen continuïtat a l'estudi d’aquest instrument i la música tradicional com a símbol de la identitat veneçolana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2024-05-27

Com citar

Capriles González, I. (2024). El aprendizaje del “Cuatro” en Venezuela, un caso de educación informal y no formal a lo largo de seis décadas de publicaciones. Educació I Història: Revista d’Història De l’Educació, (42), 31–52. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/150516