Donne, maestre, giornaliste: la stampa pedagogica all’indomani dell’Unità d’Italia (1861-1865)

Resum

Itàlia va esdevenir una nació unida el 1861. Els problemes que es van presentar al nou Estat eren nombrosos, en particular, la modernització del país requeria una dura lluita contra l’analfabetisme i la ignorància. Es van fundar moltes escoles i es va posar en marxa un considerable reclutament de mestres, tot i que aquests disposaven d’un currículum limitat i d’escassos coneixements en l’àmbit de la didàctica. Per subvenir a aquestes necessitats es van crear revistes pedagògiques dirigides deliberadament a les dones que –en diversos nivells– treballaven a les escoles. Pel seu caràcter pioner examinem aquí dues revistes: L’Educatrice Italiana i La Voce delle Donne, dirigides i escrites per dones que exercien a l’escola. Les dues revistes dedicaven un ampli espai als problemes salarials i dotaven d’instruments com informes, ressenyes de llibres i material didàctic. Feien ressaltar tant la nova imatge de la dona que treballa fora de casa, com el concepte del treball com a primer pas cap a l’emancipació.

Paraules clau: mestres, premsa pedagògica, escoles, educació, emancipació de les dones.