La Influència germànica i la pedagogia catalana : 1900-1939 = German education and catalana pedagogy : 1900-1939

Resum

El treball estudia la influència de l'educació germànica a Catalunya amb referències als altres territoris dels Països Catalans. L'estudi dibuixa una breu evolució de la presència de l'escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d'expressió alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El gruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència germànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.
Respecte al primer vessant, en el marc de l'evolució de l'escola germànica, es remarca la influència de la pedagogia social de Natorp universitat de Marburg, que ens arriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que influïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren més contacte amb la Universitat de Berlín destaca la influència de Spranger.
Quant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l'Estat espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds es coneix com a escola única-unificada. Després d'un estudi esquemàtic d'aquest concepte abans del triomf de la República de Weimar, s'estudia l'aplicació, al nivell d'escola pública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que trenquen amb el sistema napoleònic d'ensenyament primari, secundari i superior.
Finalment, s'estudia l'evolució del concepte primerament a l'Estat espanyol i especialment a Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que portarien a la creació dels Instituts Escola fins a l'establiment del CENU, organisme creat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica el projecte d'aquest organisme.