Los cursillos de selección profesional en Valencia: fuentes, temáticas y métodos

Autors/ores

Paraules clau:

Cursets de selecció professional, Formació de mestres, Segona República, València

Resum

A partir de la documentació consultada a l'Arxiu Històric situat en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València, pretenem fer una aproximació a allò que engloba els cursets de selecció professional entre 1931 i 1936 a la ciutat de València. Amb la recopilació d'esdeveniments, podrem fer-nos una configuració de l'homogeneïtzació i unificació dels criteris establits per a la selecció de mestres. Revisarem informes elaborats pels directors i directores dels diferents centres, en els quals destacaven les qualitats que reunien els cursetistes per a determinar si eren vàlids o no, configuració dels diferents tribunals per a la correcció d'exercicis, actes, correspondència o desenvolupament d'exercicis pels propis candidats i candidates, que ens serviran com a font d'inspiració i per a comprendre el context en qüestió.

 

 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

AGUADO HIGÓN, A.y SANFELIU, L. (2021). Trabajadoras republicanas. Mujeres y trabajo durante la segunda república y la guerra civil en Valencia. Bética: Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 41, 367-389.

AGULLÓ DIAZ, M.C. Y JUAN AGULLÓ, B. (2012). Memoria, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967). Trabajo encargado por la Unitat d’Igualdad de la Universitat de València, 29.

AGULLÓ DIAZ, M.C. Y JUAN AGULLÓ, B. (2023). Mestres de Mestres. 150 anys de formación de Mestres valencianes. Publicaciones Universitat de Valencia.

AGULLÓ DIAZ, M.C. y PAYÁ RICO, A. (2009). La recuperación del patrimonio histórico-educativo valenciano. En El largo camino hacia una educación inclusiva: la educación especial y social del siglo XIX a nuestros días: XV Coloquio de Historia de la Educación, Pamplona-Irueña, 29, 30 de junio y 1 de julio de 2009, 579-590. Universidad pública de Navarra.

ALEJO MONTES, F.J. (2018). Los planes de estudios de la Escuela Normal del Magisterio de Cáceres en la Segunda República. Revista Historia de la Educación, 37, 365-382; PALMERO CÁMARA, C. (1989). La formación del magisterio en la Rioja republicana (1931-1936); SIMÓN-MARTÍN, M. y JOVÉ, G. (2024). Los Cursillos de Selección Profesional en la Escuela Normal dE Lleida (1933). Una revisión historiográfica. Revista Historia y Memoria de la Educación, 19, 49-78.

Decreto de 29 de septiembre de 1931 (Gaceta del 30 de septiembre de 1931).

DOMINGO, M. (1932). La escuela en la República:(La obra de ocho meses), Ediciones Aguilar, Madrid. BNC https://datos.bne.es/edicion/bimo0000792024.html

DOMINGO, M. (1932). La escuela en la República:(La obra de ocho meses), Ediciones Aguilar, Madrid. BNC https://datos.bne.es/edicion/bimo0000792024.html

GÓMEZ ALFONSO, C.J. (2019). Escuelas en Valencia, 1857-1970. Revista Artigrama, 34, 91-109.

La Enseñanza. (1923). En ROMIA I AGUSTÍ, C. (1990). La formació dels mestres durant la Dictadura de Primo de Rivera. Revista mallorquina de pedagogía, 8(9), 99-106.

La Escuela Moderna (Madrid), nº 492, 1 de septiembre de 1932.

LÁZARO LORENTE, L.M. (1991). La educación de adultos en Valencia (1875-1915).

LÁZARO LORENTE, L.M. (2001). Els mestres i la renovació pedagògica al País Valencià, 1886-1976. Revista Educació i Història, 4, 161-187.

LÓPEZ MARTÍN, R. (1994). Ideología y educación en la dictadura de Primo de Rivera: Institutos y universidades (26), Universitat de València.

Memoria, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967). Trabajo encargado por la Unitat d’Igualdad de la Universitat de València.

SUPLEMENTO A LA ESCUELA MODERNA. (1931). BNE, nº 3579, 16.

TORRENT RÓDENAS. (1933). En LÓPEZ IÑÍGUEZ, J. (2016). Populismo y propaganda municipal en la Valencia del General Primo de Rivera: El marqués de Sotelo (1923-1930). Revista Espacio, Tiempo y forma. Serie V Historia contemporánea, 28, 307-328.

VILANOVA RIBAS, M. y MORENO JULIÀ, X. (1990). Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981. Ministerio de Educación, 72. Se publicaron una relación por provincias, en concreto en la página 131, tenemos la división provincial de España en 1931, diferenciando entre hombres y mujeres de más de diez años que no habían recibido el nivel básico de instrucción; DE GABRIEL, N. (1997). Alfabetización, semialfabetización y analfabetismo en España (1860-1991). Revista Complutense de Educación,8 (1), 199-231.

Descàrregues

Publicades

2026-01-29

Com citar

Cercos Chamorro, B. (2026). Los cursillos de selección profesional en Valencia: fuentes, temáticas y métodos. Educació I Història: Revista d’Història De l’Educació, 95–131. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/154710

Número

Núm. 47 (2026): gener-juny: Els cursets de selecció professional (1931-1936): Una revisió historiogràfica comparativa de la formació i selecció de mestres durant la Segona República

Secció

Tema monogràfic

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.